És un dels discos més esperats del 2011. Per molts aquest havia de ser el disc que havia d’esvair els dubtes sobre quines eren les correctes proporcions entre talent, fenomen mediàtic, moda i sort en l’èxit de Lady Gaga.
Tot i així, Born This Way dubtosament serà el disc que ens descobreixi la recepta de l’èxit de la Gaga, per dos motius: a) com veurem més endavant Born This Way no està musicalment a l’alçada del seu predecessor Monster, fet que per altra banda no va necessàriament lligat directament al talent de Lady Gaga.b) els discos de la Gaga semblen ser només una base (millor o pitjor) pel que realment la defineix com a artista. Per tant haurem d’esperar per veure què n’és capaç de fer amb els temes de Born This Way: amb quins videoclips ens sorprendrà, com defensarà els temes en les seves actuacions, o simplement com serà la seva estratègia de promoció (noves col·laboracions, remixos, reedicions o simplement donant “la nota” no precisament musical).
Per a Born This Way Lady Gaga va decidir que el millor era entrar-hi de cul, i amb el seu cul per bandera s’enfundà en una “xupa” texana per posar en la foto promocional del primer senzill de l’àlbum i del que prendrà el seu títol, Born This Way. Més endavant van poder-li posar banda sonora a aquella imatge, però el tema no va ser rebut amb gaire entusiasme. La seva semblança amb els temes Vogue o Express Yourself de Madonna i un ritme recarregat difícil d’assimilar en les primeres escoltes, no ajuden gaire. Però a base d’escoltar-la una vegada i una altra per tot arreu i sobre tot, desprès de veure el seu espectacular vídeo (amb naixements, implants i calaveres), la cançó adquireix unes dimensions molt més grans.
Abans però de la publicació de l’àlbum encara ens esperava un altre senzill, Judas, un tema que calca l’estructura d’èxit de Bad Romance, per afegir-hi un só molt més potent en una producció impecable. En aquesta ocasió el videoclip no va aportar rés més que una forçada polèmica per la representació desvirtuada que se’ns en fa d’un passatge bíblic amb la cantant com a Maria Magdalena.
Finalment, amb l’àlbum a la nostra discoteca, podem constatar que Born This Way no es el disc que podíem intuir a partir dels primers senzills. Qui havia de dir que el 80% dels temes semblarien una reversió del senzill Born This Way? Estructures similars, sintetitzadors mimètics, i més Vogue i Express Yourself de Madonna. Temes que perden la personalitat en una producció que no fa justícia a Lady Gaga.
Saturant en conjunt, hi ha però un parell de temes que si resulten seductors: a) Marry the Night, un dels temes que segurament es convertirà en senzill i que ens ofereix una Gaga potent i una tornada embogida. b) Heavy Metal Lover, que ben podria ser un tema d’una Kilye Minogue posseïda per un esperit ben “trash”. El disc inclou també Bloody Mary, una balada (la única de l’àlbum) que recorda un pèl al seu Paparazzi, o una deplorable aproximació al món llatí amb Americano, molt menys hàbil que Alejandro.
No. Born This Way no es mereix més atenció que qualsevol altra novetat discogràfica. De fet es queda a mig camí de poder competir amb les noves produccions de Rihanna o Britney Spears, algunes de les seves “rivals” més directes. Tot i així no crec que el fenomen Gaga quedi apagat per l’anècdota d’aquesta o d’altres crítiques, i, com ja he dit, haurem d’esperar un temps per veure que suposarà Born This Way a la carrera de Lady Gaga.
Web oficial:
Setlist Lady Gaga - Born This Way (Standard Edition):
01. Marry The Night
02. Born This Way
03. Government Hooker
04. Judas
05. Americano
06. Hair
07. Scheiße
08. Bloody Mary
09. Bad Kids
10. Highway Unicorn (Road To Love)
11. Heavy Metal Lover
12. Electric Chapel
13. Yoü And I
14. The Edge Of Glory
Envía una resposta