Martí Gironell és periodista i treballa als serveis informatius de Televisió de Catalunya. Fa uns anys va decidir dedicar-se a l’escriptura i va publicar ‘El pont dels jueus’ amb gran èxit. Amb la seva segona novel·la, ‘La venjança del bandoler’, va aconseguir el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica. La seva tercera obra de ficció, ‘L’Arqueòleg’, narra els viatges del pare Bonaventura Ubach a la recerca de peces per al museu bíblic del monestir de Montserrat.

Què et va portar a fer una novel·la sobre el pare Ubach?

Vaig llegir un reportatge al diari sobre les feines de restauració d’una mòmia egípcia que hi ha al Museu de Montserrat. Llegint, llegint em vaig trobar amb una foto d’un monjo i segons deia el peu de foto aquell home era el pare Bonaventura Ubach, el responsable de portar aquella mòmia i d’altres tresors de l’Orient Bíblic cap a Montserrat. Vaig pensar que darrere del pare Ubach hi devia haver una vida de pel·lícula o si més no de novel·la. L’endemà mateix vaig trucar al cap de premsa de Montserrat- que el coneixia per qüestions de feina – i li vaig dir explica’m qui és aquest home!! Em va donar referències bibliogràfiques, vaig pujar a Montserrat un parell de vegades, em vaig entrevistar unes quantes vegades amb l’únic monjo que queda viu que el va conèixer per poder fer-me una idea més aproximada del personatge i em vaig capbussar en aquesta novel·la de viatges i aventures que va ser la vida d’aquest monjo, avançat a la seva època i amb un perfil d’Indiana Jones autèntic.

Llegint la novel·la és difícil diferenciar la part històrica de la part de ficció (amb l’excepció de la trama de les túniques). Quin percentatge de la novel·la és invenció teva?  Personatges com l’últim croat són ficticis o estan documentats?

Ei, les túniques existeixen i són a Montserrat, el que passa és que no estan exposades al públic. I el personatge de l’últim croat com algun altre són ficticis em tant que el pare Ubach no se’ls va pas trobar però estan documentats. D’altra banda, de les tres novel·les històriques que he escrit crec que l’Arqueòleg és la que concentra un percentatge més alt d’història i de fets i personatges reals.La gràcia és combinar els elements de ficció amb els que no ho són i que el lector- com t’ha passat a tu- s’ho plantegi. De totes maneres, a la part final hi ha unes notes d’autor on en un exercici de sinceritat amb el lector hi ha detallat què és fruit de la meva imaginació i de la investigació i què és real.

Com descriuries la figura del pare Ubach? Creus que el retrat que has fet d’ell s’assembla a l’home que va existir?

Era un home avançat a la seva època amb unes ganes de conèixer i de compartir-ho amb els seus. Perspicaç, tossut, murri, intel·ligent, respectuós, culte, obert, emprenedor, flexible… et podria trobar molts més adjectius per definir-lo però era un home del renaixement, ras i curt. I les persones que el van conèixer i que s’han posat en contacte amb mi em diuen que els fa molta il·lusió trobar a les pàgines de la novel·la aquell home que havien conegut. És un dels millors elogis que em puguin fer!

La novel·la està plena de descripcions detallades. Com arribes a tenir un coneixement tan gran dels viatges d’Ubach i de les formes de vida i costums de la zona en aquells temps?

He tingut la sort de poder-me llegir els seus dos llibres de viatges. Les fotos que hi surten i les descripcions que fa dels llocs o d’algun dels moments que viu em serveixen per recrear-lo. Després m’he documentat no només llegint sinó parlant amb persones que són d’aquells països però que viuen a casa nostra. Ells són els que m’han obert les portes al coneixement de rituals, tradicions, llegendes, relats i mites que ben combinats amb la trama ajuden i aporten a la novel·la un valor afegit.

Llegint la novel·la m’ha donat la sensació que els capítols estaven plantejats com paràboles perquè la narració em donava peu a extreure una conclusió o un ensenyament final. És intencionat, va anar sorgint a mesura que escrivies o és només una interpretació de les moltes que els lectors podem donar a la novel·la?

No és en cap cas intencionat però sí que és veritat que després de cadascuna de les aventures o capítols en pots treure alguna conclusió. Pensa que estem parlant d’un home que estava recorrent els paisatges de les sagrades escriptures i en més d’una ocasió li fa l’efecte que està vivint dins d’algun moment bíblic. No és estrany, doncs, que puguis fer aquesta lectura o una interpretació, però no és dirigida,eh?!

Per què vas decidir incorporar la història de les túniques? Inicialment sembla que ocuparà una part important del llibre per després convertir-se en un tema més secundari. A mesura que desenvolupaves la novel·la vas trobar-te elements més interessants i aquesta història va quedar en un segon pla o ho havies planejat així?

No,no. Tenia mot clar que volia un començament potent per enganxar l’atenció del lector i per això vaig introduir-les. La trama de les túniques va en paral·lel a les altres històries que es va trobar el pare Ubach durant els seus viatges.

En un moment històric en que els països colonitzadors es feien amb peces i relíquies sense respectar als habitants de la zona, segons la novel·la el pare Ubach va comprar tot el que va portar a Montserrat. Va ser així realment o has volgut utilitzar el monjo per introduir el teu punt de vista?

És el que hi ha. Vull dir que malgrat que no tenia gaire diners tot ho comprava, regatejant i adquirint-ho a un preu assequible. El pare Ubach- i jo ho comparteixo- critica els saquejos, espolis i robatoris que els imperis britànic i francès cometien i que després han donat peu a grans institucions museístiques. Uns museus, per cert, que han volgut comprar algunes de les peces que va aconseguir parlant i negociant el pare Ubach però que Montserrat no ha volgut vendre-se-les mai.

Vaig escoltar en una entrevista que inicialment havies pensat fer un documental del pare Ubach. Existeix encara la intenció de portar les seves aventures al món audiovisual?

Ja m’agradaria poder-ne veure un tv movie o una sèrie de dos capítols o un documental. Tant de bo que l’èxit de la novel.la hi contribueixi. Sé que hi ha productores interessades però també sé -i és el que em va fer repensar al principi no fer un documental i optar per la novel·la- que és una producció cara de fer però somniar és gratis i jo lluitaré per veure’l a la pantalla.

Quins són els teus propers projectes? Seguiràs amb novel·la històrica?

Tinc tres projectes engegats. Dos són de tall històric i un no ho és. Encara no sé per on tiraré però el cert és que em sento còmode en aquest registre històric i poder fer reviure moments i episodis històrics als lectors a través de personatges reals que van existir i que li dona a la novel·la un aire diferent i més versemblant.

Compagines l’escriptura amb la teva feina als mitjans. Què trobes més satisfactori? Et veus en el futur únicament com a escriptor?

Personalment, ara mateix, m’omple molt més tot allò que em generen les novel·les però tal com està el patí és un luxe i un privilegi tenir feina i poder treballar als mitjans de comunicació.

Quins llibres estàs llegint actualment? Quins són els temes que més t’interessen com a lector?

Com a lector m’interessa força tot, vull dir que no només llegeixo novel·la històrica. Mira ara estic llegint simultàniament ‘Aigua per elefants’ de Sara Gruen, ‘El ángel perdido’ de Javier Sierra, i m’he acabat ‘La caçadora de cossos’ de la Najat. A part, tinc mig començats llibres que m’interessen pels projectes que tinc en dansa!



Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971) és escriptor i periodista. El seu debut, El pont dels jueus (Columna), va ser tot un èxit i fins i tot va generar una ruta turística a l’escenari de l’bora, Besalú. La seva segona novel·la, La venjança el bandoler (Columna), va obtenir el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica. A més de la seva obra com a novel·lista, ha publicat La ciutat dels somriures. Històries de supervivència a Bombai (Cossetania). Com a periodista, en l’actualitat treballa als serveis informatius de Televisión de Catalunya i col·labora com a articulista als diaris El Periódico i El Punt.

Web oficial

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies