Los Muertos Vivientes
9Valoració

Vivim en un temps en que la humanitat està excessivament autodomesticada, saturada pels mitjans d’informació, governada per ignorants i corruptes, i encegada pel món del comerç i les “necessitats” supèrflues. Però que passaria si de la nit al dia un desastre de proporcions bíbliques esborrés de cop tot allò que coneixem? Amb aquesta reflexió Robert Kirkman, autor de “Los Muertos Vivientes”, ens introdueix en un món en el que les regles establertes han deixat de ser vàlides. Un món on la població zombie s’ha fet predominant, i una minoria humana lluita per sobreviure, alhora que es redescobreix a si mateixa.

Editada mensualment als E.U.A. des de l’any 2003, la sèrie de Los Muertos Vivientes (The Walking Dead), s’ha convertit en una de les obres més llegides del s.XXI dins del gènere còmic arreu del món. Sembla que en temps de crisi (i no només econòmicament parlant), les històries d’aquest gènere relacionat amb noms com els de George A.Romero, i sagues com les de Resident Evil o 21 días después, gaudeixen d’una gran popularitat. Tan és així que fins i tot ha estat adaptada amb gran èxit per a la petita pantalla amb producció de AMC i direcció per Frank Dorabont (La Niebla, Cadena perpetua). La febre zombi ha arribat fins i tot a “infectar” la darrera edició del Saló del Còmic, que va comptar amb la presència del dibuixant Charlie Adlard.

Ara, Planeta DeAgostini edita la primera d’una col·lecció de quatre recopilacions de luxe, en la que es recullen els 24 primers números de la sèrie, així com pàgines inèdites a color, esbossos, un principi alternatiu i les portades originals analitzades en primera persona per Kirkman i els dibuixants Tony Moore (números 1-7) i Charlie Adlard (8 en endavant).

Un factor determinant en l’èxit aconseguit per Los Muertos Vivientes és el protagonisme que es concedeix a les vivències humanes. Cert és que hi apareixen zombis, però aquests són tan sols un rerefons, una excusa per alleugerir el pes narratiu d’un guió ben definit, i que alhora ens serveix també per fer-nos qüestionar l’actual teixit social. Les il·lustracions en blanc i negre contribueixen a la creació d’una atmosfera opressiva però ideada per a que el lector pugui centrar la seva atenció en els diàlegs, evitant que aquest es distregui amb pomposes composicions i regueres de sang d’un vermell intens, un detall excessivament explotat per altres obres del gènere. A sobre, la publicació en blanc i negre resulta més barata, i per tant més accessible a les nostres butxaques.

Un aspecte interessant en l’adaptació del tema zombi per part de Kirkman, recau en la serialització d’uns esdeveniments que històricament han estat tractats superficialment. Amb un final fixat però sense data a la vista, Kirk pretén que l’obra sigui un relat que duri anys, i fins i tot dècades. Una forma d’expressar el seu amor per un gènere que, segons ell, ha estat maltractat i infravalorat per una indústria que no ha sabut veure el seu potencial i només ens ha ofert simples retalls de vivències (ocultes en sang i fetge), per després tallar en sec de pur avorriment. Kirkman a trobat així la fórmula màgica per poder explicar multitud de situacions amb les què el públic es pugui sentir identificat, a més d’oferir un seguiment bastant extens de la vida dels seus personatges i la seva evolució.

Així doncs, benvolguts finestrers, si us interessa aquest gènere, però sobre tot us considereu uns lectors famolencs de bones històries, us recomano aquesta magistral obra.


Editorial: Planeta DeAgostini Cómics
Pàgines: 624
Preu: 40 €
Guió: Robert Kirkman
Dibuix: Tony Moore, Charlie Adlard Web oficial:

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies