Zhang Yimou ens dóna la seva versió del film debut dels germans Coen, “Sangre fàcil”. Mantenint la història base més o menys intacte, hi posa color, hi posa una mica de comèdia bufa i ens fa una versió personal. El resultat final és “Una mujer, una pistola y una tienda de fideos chinos”.
“Una mujer, una pistola y una tienda de fideos chinos” ens fa viatjar del Texas de “Sangre fácil”, dels germans Coen, a la Xina. Allà coneixerem a Wang, el trist amo d’un bar de tallarines en una ciutat perduda enmig del desert. La seva dona té una aventura amb un empleat en el bar, un home tímid anomenat Li i ha comprat una pistola amb tota la intenció de matar-lo. Però Wang està al cas de tot, els observa i suborna a l’agent de policia Zhang para matar a la parella. No obstant això, res és el que sembla, els plans perfectes no existeixen i la sang correrà…la violència farà de les seves.
En 1984 dos cineastes amb poc pressupost però amb bones idees van estrenar “Sangre fácil”, eren els germans Coen. Un film on l’espectador podia trobar complots, traïcions, assassinats, confusions i un munt de sang vessada. “Una mujer, una pistola y una tienda de fideos chinos”, aquest remake signat per Zhang Yimou manté tots aquests punts intactes, però donant-li el seu toc personal. Primer, el color. El tret més visible del film Zhang Yimou és el color. Si “Sangre fácil” era noir, “Una mujer, una pistola y una tienda de fideos chinos” desprén color en cada un dels seus plans. Una exuberància visual que és bastant pròpia de Yimou, no només per la bellesa o la tria dels detalls –només cal observar com juga amb les ombres d’un simple núvol que passa- sinó per la quantitat de color que hi ha en cada una de les escenes. L’humor també canvia respecte l’original. L’humor negre dels Coen es canvia per un humor més lleuger, més d’ensopegada, d’opereta, de comèdia dels errors. Els seus personatges són maldetres, exageradament grotescs i no només per la seva manera de vestir, sinó per l’exageració dels seus defectes o virtuts.
“Una mujer, una pistola y una tienda de fideos chinos” és un film en certa manera desconcertant. Aquesta trama intacte de “Sangre fácil” mesclada amb accions pròpies d’opereta xina i amb l’humor d’ensopegada i de clown pot provocar un cert rebuig. El cert és que encara que estiguem davant un film menor del director de “Hero” continuen existint aquells moments en els que et pot deixar bocabadat només mostrant-te el pas d’un núvol i el joc de llums i ombres que provoca en la sorra vermellosa del desert. És doncs un film desigual, no de les seves millors obres de Zhang Yimou malgrat continuï mantenint un cert esperit crític i un toc únic per mostrar la bellesa en una imatge.
Envía una resposta