Pedra de Tartera
8Valoració

“Pedra de Tartera” són 50 anys de la vida de Conxa, personatge retrat d’una generació de dones –la de principis de segle- que ha patit l’exili, el desarrelament familiar, les penúries econòmiques de l’època i els daltabaixos d’una situació política convulsa i les seves conseqüències inherents.

Comencem per l’exili familiar al qual es veu abocada la petita Conxa (Àurea Márquez). La minva d’aliments determina que se n’hagi d’anar a viure a casa dels seus oncles, al Pallars, on l’espera una vida dedicada al camp i a les feines de casa. Res més. Silenci, “fenya”-com diuen els protagonistes amb el seu català nordoccidental-, petits moments de conversa i d’esbarjo amb la seva amiga Delina (Annabel Castan) i poca cosa més. Seguim amb la pèrdua del seu marit Jaume (Roger Casamajor) durant la Guerra Civil, passarem pels anys de repressió -més silenci i postguerra-, per acabar amb l’exili del camp a la ciutat, deixant enrere el record i sobretot les esperances.

Tot aquest trajecte transcorre en un escenari del tot auster com a context: la cuina dels seus oncles al poble del Pallars, on no hi pot faltar mai l’escudella. Alimentant aquest quadre, diverses projeccions recreen el moment històric o escenifiquen records i pensaments de la protagonista. Es tracta d’una escenografia molt cuidada, que transmet la senzillesa imposada dels protagonistes i fins i tot es converteix en una altra dels protagonistes.

El pes de l’obra recau en l’actriu Àurea Màrquez, intensa –i immensa- en cadascuna de les escenes, capaç d’intercalar l’alegria i la resignació en un obrir i tancar d’ulls. L’acompanya un magnífic Roger Casamajor, que es transforma i fins i tot despista els espectadors quan passa a interpretar al fill del seu personatge. També destacar a Rosa Cadafalch i Eduard Muntada, els oncles de la protagonista, un matrimoni de pagès resignat a dedicar la seva vida a la terra i a somiar amb una Barcelona que potser no coneixeran mai. I la jove Marina Barberà, encarnant la filla gran de Conxa, personatge que evoluciona des de la innocència adolescent cap a la ràbia provocada per la pèrdua del pare assassinat. Tots ells superen amb nota la dificultat de dir el text en català nordoccidental.

“Pedra de Tartera” és un drama vital, una sacsejada que esgota a l’espectador per la intensitat de les seves interpretacions. Són personatges que surten de les entranyes, resignats davant les circumstàncies i que quan es permeten el luxe de lluitar pels seus ideals enverinats per la il·lusió del canvi, pateixen l’arribada de les adversitats.

Recomanable per a aquells que no els faci moure de la cadira treure el nas per un passat gens inventat. Gens recomanable per a aquells que tinguin al·lèrgia a rememorar els anys de la misèria i repressió.


Es pot veure a: Teatre Romea
Text: Maria Barbal
Intèrprets: Àurea Márquez, Roger Casamajor, Rosa Cadafalch, Marina Barberà, Annabel Castan, Max Figueres, Eduard Muntada, Júlia Pedra,

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies