Arriba a les sales de cinema “El inocente” un thriller judicial basat en una novel·la de Michael Connelly, protagonitzat per Matthew McConaughey i Ryan Phillippe que s’enfronten en una sala judicial en un film consistent, amb bon ritme però una mica espatllat per l’ànsia de donar girs al guió.
Mickey Haller (Matthew McConaughey) és un jove advocat criminalista. Passeja sobrat en el seu cotxe Lincoln, amb el qual recorre els carrers de Los Àngeles. Aquell cotxe és com el seu despatx amb rodes. Haller no té remordiments a l’hora de triar la seva clientela. Els seus clients van des de motoristes a artistes, passant per conductors borratxos o traficants de droga. Tot es complica per Haller quan és contractat per un nen ric de Beverly Hills que ha estar arrestat acusat d’atacar a una jove. El que al principi sembla un cas en aparença senzill, acaba per convertir-se en un veritable infern para Haller en la seva recerca de la veritat.
Matthew McConaughey se’ns posa seriós per interpretar un advocat i on, malgrat tot, conserva aquell aire de cara dura sobrat que caracteritza l’actor, fins i tot, quan protagonitza anuncis. En la pell de Haller es converteix en un advocat sense massa miraments a l’hora de triar els clients a qui defensa. Malgrat això el dia que accepta defensar a Louis (Ryan Goslin), un nen ric acusat d’apallissar una prostituta la seva vida professional dóna un gir i haurà de prendre part per alguna cosa més que no siguin els diners. Acompanyant McConaughey hi ha un llistat de noms impressionant com Marisa Tomei, William H. Macy (Shameless) o Bryan Cranston (“Breaking Bad”). Lamentablement aquests noms estan destinat a interpretar papers secundaris quan està clar que podrien donar molt més al film. De tot el repartiment Ryan Phillippe és el més fluix al no acabar de donar prou identitat a un personatge que ha de tenir arestes i amagatalls.
El film dirigit per Brad Furman comença de manera atractiva ja des dels títols de crèdits i avança amb pas ferm amb bon ritme. “El inocente” manté a l’espectador atrapat conscient de què alguna cosa ha de passar i, en tensió i pendent de la resolució, quan aquestes coses comencen a passar. Serem sincers “El inocente” no té res que no s’hagi vist abans en el cinema de judicis però el que mostra ho fa amb prou solvència i coherència. Bé, coherència fins que arriba al tram final del film on sembla que tot és capgira, on s’esforcen tant en buscar girs i sorpreses de cara a l’espectador que apareixen personatges nous de sobte i els girs acaben sent rocambolescs i una mica patilleros sigui dit de pas. Per això el desenllaç no acaba de ser prou satisfactori i acaba espatllant un producte que estava resultant prou “resultón“.
Si sou amants del thriller judicials “El inocente” és prou estimulant i convincent com per fer-vos passar una bona estona al cinema. No és rodó però com li dèien a Jack Lemmon, “Ningú no és perfecte”.
Envía una resposta