Qüestió d’equilibri
L’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) ens va oferir aquest dissabte un altre excel·lent vetllada que va oscil·lar entre l’equilibri neoclàssic i les pinzellades impressionistes; un concert d’altura servit pel mestre Emmanuel Krivine qui va tornar a l’Auditori per arrencar una cataracta d’aplaudiments.
No resulta casual que fos precisament una trobada amb l’insigne Karl Böhm el detonant perquè un jove Emmanuel Krivine es decidís a canviar el seu futur com a solista de violí pel paper de director d’orquestra. Com era habitual en Herr Doktor, el director francès d’ascendents russos i polonesos va dur amb “batuta d’acer” una OBC en ple estat de forma. Junts, l’orquestra i el director convidat, ens van oferir, aquest passat dissabte, un concert intens i alhora delicat, una classe magistral de història de la música que va il·lustrar a la perfecció l’evolució del neoclassicisme de Johann i Richard Strauss als tocs impressionistes d’un Debussy en ple domini de les seves facultats com a compositor. Pura qüestió d’equilibri.
Per començar una delícia harmònica, servida amb precisió metronòmica, que de tan brillat i enèrgica va passar com un sospir: el cèlebre vals d’obertura de l’opereta Die Fledermaus (El ratpenat) de Johann Strauss, Jr. I a continuació, una peça de Richard Strauss poc habitual a les sales de concerts: un concert per a oboè i orquestra, que ens allunya del Strauss més foragitat per endinsar-nos en una tardana vocació neoclàssica que va portar al compositor a inspirar-se de nou en Mozart i Haydn. La flamant interpretació de l’OBC va comptar amb la presència de l’oboè solista del jove Víctor Aviat, un portentós instrumentista que visitava per primer cop l’Auditori i que, amb la seva interpretació, continguda i alhora plena de matisos, ens va permetre augurar-li una carrera prometedora.
Però, sens dubte, el plat fort va arribar després del descans: trenta-cinc minuts exultants en els que vàrem poder escoltar una selecció de peces de les Imatges composades per a orquestra per Claude Debussy. Es tracta d’un grapat d’obres del període de maduresa del compositor on ja no concebia la música com una ciència hermètica, pròpia d’una societat esotèrica-musical d’iniciats, sinó que, ben al contrari, apostava per recuperar els valors clàssics francesos de elegància i equilibri, adoptant a més sorprenents influències de la música popular i el folklore. Així, el regust neoclàssic es fon sense problemes amb la vocació impressionista, inflamada arrel de la lectura dels poemes de Verlaine. Imatges es concep com una evocació de la llum i el color d’una sèrie de paisatges, indrets misteriosos d’Escòcia o Espanya, “retractats” en sonoritats que fugen del pintoresquisme per copsar la subtilitat d’una pinzellada de Turner. La passió de Debussy pel cante jondo es reflecteix especialment en Par les rues et par les chemins, on les castanyoles recorden el ritme de les sevillanes. A l’últim quadre musical, una inesperada vivacitat reprodueix la vida als carrers sevillans, aconseguint que la secció de cordes emuli el bullici de les guitarres. L’OBC conduïda per Krivine ens va oferir una versió magistral, delicada i subtil, plena de matisos que el públic va saber agrair com cal. Una excel·lent confirmació del gran any que està vivint l’Auditori, gràcies a una exquisida programació que no deixa d’oferir-nos inesperades sorpreses, com la que, de ben segur, ens espera la propera setmana amb un programa que combina Milhaud, Gershwin i Dvorák. Jo de vostès, no m’ho perdria!
Web oficial:
Concert a l’Auditori. Dissabte 7 de maig de 2011.
Johann Strauss, Jr. Die Fledermaus (El ratpenat) (1874). Obertura en la major.
Richard Strauss. Concert per a oboè i orquestra en re major (1945).
Claude Debussy. Imatges, per a orquestra (1905- 1912).
Envía una resposta