Robert Pattinson mira d’oblidar-se de les mossegades de vampir que l’han dut a la fama i s’enrola en un circ per enamorar-se de Reese Witherspoon en un film dirigit per Francis Lawrence. Lamentablement “Agua para elefantes” vol ser una grans història d’amor que no aconsegueix transmetre la passió que caldria.
Al llarg de la història, el cinema ha fixat el seu objectiu en el món del circ en pel·lícules com “El mayor espectáculo del mundo” (Cecil B. DeMille, 1952) o “Trapecio” (Carol Reed, 1956). Pel·lícules que han volgut mostrar l’espectacle del “més difícil encara”, la duresa de la vida itinerant amb històries més personals, grans passions i triangles amorosos.
Francis Lawrence, després de dos llargmetratges anteriors “Constantine” i “Soy leyenda”, recupera aquest gènere circense i adapta el best seller homònim de Sara Gruen, ambientat en la època de la Gran Depressió. “Agua para elefantes” ens porta la història d’un estudiant de veterinària a qui li canvia la vida sobtadament després d’una tragèdia familiar. Sense lligams ni llar on anar, Jacob Jankowski (Robert Pattinson) puja en un tren a l’atzar i acaba treballant en el circ dels germans Benzini. Allà quedarà fascinat per Marlena (Reese Witherspoon ), la dona d’August, amo i dèspota del circ. El triangle amorós està servit.
El film de Lawrence és de tall clàssic. En uns temps on cada cop estem acostumats al picat ràpid d’imatges, als diàlegs trepidants i on no hi ha pausa ni segon de respir, el director d’”Agua para elefantes” es decideix per deixar passejar la càmera, tenir cura de la fotografia i deixar a l’espectador gaudir-ne. I per molt que la lentitud pugui crispar als que ja no estan acostumats, en aquest sentit no tindríem res negatiu a dir. Res a dir si el que ens expliquen tingués passió, engresqués, ens enganxes, captivés i ens fes vibrar. Però no, i aquí ve la part negativa, el que no té perdó d’”Agua para elefantes” és que sent un film centrat en una gran història d’amor, un amor que ha marcat i sacsejat vides, aquest amor no traspassi la fredor de la pantalla i no faci sentir res de res a l’espectador.
No hi ha passió. Potser no n’hi ha perquè Robert Pattinson, mossegui o no, no és prou expressiu, és fred -com els vampirs ves- i la química amb Reese Witherspoon , que tampoc s’esforça massa, no existeix ni per miracle. Ja pot esforçar-se ja Christoph Waltz a ser un dolent dolentíssim sense vestit de la Gestapo que la cosa no funciona. Probablement no tot és culpa dels actors, però són ells els que donen la cara.
En resum “Agua para elefantes” està formalment ben realitzat, d’acurada fotografia però no aconsegueix transmetre com caldria la passió del que se suposa és una gran història d’amor. Un film que probablement només deixarà satisfets als fans de Robert Pattinson que, per sort, sí tenen passió per donar i vendre i que els servirà per compensar la que falta a la pantalla.
Envía una resposta