5 de 9 a l'especial Polseres vermelles

Si algú patia per la falta d’un fenomen fan nostrat ja pot dormir tranquil. La cridòria que es va viure dilluns a la tarda en els cinemes Filmax de Gran Via 2, a l’Hospitalet de Llobregat en els que s’hi projectava l’últim capítol d’una sèrie de TV3 converteixen el seu neguit en innecessari. Ja existeix un fenomen fan ben nostrat, i el seu nom és “Polseres vermelles”.

Aquest dilluns era l’últim capítol d’aquesta sèrie d’èxit que ha combregat davant de la televisió durant les nits de dilluns a milers de nois i noies. Després dels riures del “Crackòvia” arribaven les llàgrimes dels joves -i no només joves s’ha de dir- que patien pel destí de sis amics que tenien en els passadissos d’un hospital el seu espai de joc. Eren el Lleó, el Jordi, la Cristina, en Roc i el Toni. Eren (i seran per sempre més) els “Polseres vermelles”.

El comiat multitudinari que ha viscut la sèrie va començar amb un petit concert dels “Teràpia de shock”, autors d’una de les cançons emblemes de la sèrie, “Sense tu”. Amb les goles a punt, les cares pintades i posant a prova la resistència de les tanques les fans van acollir als Teràpia, mentre ells amenitzaven amb música la seva espera. Els Polseres en un altre lloc del centre comercial es trobaven i abraçaven com si fes segles i segles que no s’haguessin vist.

Única és l’amistat que s’ha forjat entre els joves actors que protagonitzen la sèrie. Si en la ficció són un grup d’amics, en la realitat els actors i la resta de membres de l’equip formen una gran família. Una família adorada del primer a l’últim dels seus membres per tots els seguidors de la sèrie. Dels principals als més secundaris. Dels que donen la cara enfront la càmera fins als ideòlegs d’aquest fenomen no previst, en Pau Freixas i l’Albert Espinosa. Sobretot aquest últim, qui ha dedicat hores i hores a respondre i tenir cura dels seus seguidors a la xarxa, que en són un munt. Dilluns Espinosa també va estar pendent dels fans, signant, fent-se fotos i sense deixar de somriure encantat. I és que l’Albert Espinosa és l’ànima d’aquests Polseres, el Polsera original, el pare de tots els Polseres.

La bogeria a Gran Via 2 va esclatar finalment al voltant de dos quarts de vuit, quan el Lleó (Àlex Monner), el Jordi (Igor Szpakowski), la Cristina (Joana Vilapuig), l’Ignasi (Mikel Iglesias), el Roc (Nil Cardoner) i el Toni (Marc Balaguer) saltaven a l’escenari càmera de fotos en mà per deixar-se veure per fi pels que feien hores que esperaven. Van ser moments de paraules d’agraïment i el ja mític “Sense tu” mesclat amb xiscles i xiscles que arribaven a nivells que s’havia de sentir per creure.

Després de la música i de la cridòria arribava el moment de la veritat, del comiat real, de veure l’últim capítol de la sèrie. Dues sales de cinema acollien els fans que s’havien guanyat, a traves d’un concurs, el premi de veure’l en companyia dels seus adorats actors. Un episodi amb aires de comiat des dels crèdits inicials fins als del final i on va poder veure als Polseres enfrontant-se a reptes del futur i, alguns d’ells, al món real. Amb les frases finals, la sala del cinema que havia estat silenciosa com contenint les emocions va esclatar en aplaudiments, mentre les llums posaven al descobert les llàgrimes no només del públic, sinó també dels que havien estat protagonistes en la petita pantalla. I un cop més els Polseres es van fondre en un munt d’abraçades buscant el consol d’uns i altres.

A la nit, en l’emissió televisiva, el capítol va repetir l’èxit que s’havia viscut en els cinemes. Segons dades de Kantar Media,  aquest últim episodi va ser el més vist de la temporada, liderant la seva franja amb una audiència mitjana de 656.000 espectadors i una quota de pantalla del 20,6%.

A la xarxa de twitter, rere el hashtag #polseresvermelles els seguidors comentaven sensacions i llàgrimes vessades. Del Catalunya xiscla, havíem passat al Catalunya plora. “Polseres vermelles” tindrà segona temporada però encara trigarem bastant en retrobar-nos amb aquests sis actors de talent als que cal seguir-li’s la pista. Mentre el Lleó feia córrer la seva cadira de rodes a ritme de Lax’n’busto en el tram final d’aquell capítol, molts es preguntaven que seria ara dels dilluns de la seva vida sense aquells Polseres Vermelles.

En aquest especial<< AnteriorSegüent >>

4 Respostes

  1. Núria Villanueva Molas

    M’encanteu sobretot tu Àlex Monner ets els millooor sou els millorrss!!<3<3<3

    Respon
  2. júlia

    sou els millors polseres amunt !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    🙂 :3

    Respon
  3. Gemma

    Pff… son els millors els estimo i donaria el que foos per que em diguessin qualsevol cosa. Us estimoo POLSERES AMUNT!!!!!

    * Escolteu aquesta cançó: EL TEU TRESOR DE LLUÍS CARTES, M’ENCANTA!!!

    SOOU ELS MILLORS!

    Respon
  4. carmen

    m’agrada molt vostra sèrie
    sou increiblee us felicitu
    sou els millors!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Amut les polseres vermelles!!!!!!!!!!!!!!!!

    Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies