“Un gran poder, comporta una gran responsabilitzat”, això li deia l’Oncle Ben a Peter Paker, futur Spiderman. No sé que hagués pensat el pobre Ben en veure als protagonistes de “Misfits”, probablement s’hagués escandalitzat. No són un grup que es caracteritzi precisament per ser massa responsable. Si ho fossin no estarien complint serveis socials pels seus “delictes”, ni haguessin patit aquella tempesta tant estranya, ni els hagués tocat de ple aquell llamp. El llamp que els va convertir en els mateixos però diferents.

Produïda per Clerkenwell Films i estrenada al 2009 al Regne Unit, al cana E4 (una mena de Nitro del Channel 4 anglès), “Misfits” és una esplèndida sèrie britànica que mescla elements fantàstics de sèries com “Herois” o “Smallville” amb els problemes d’adolescents conflictius propis de sèries com “Skins” i “The Inbetweenerss”. Un mescla de ficció i drama que funciona a la perfecció en un producte de qualitat on es té una gran cura de la fotografia, la banda sonora i d’un desvergonyit sentit de l’humor que fa riure en els moments menys esperats. “Misfits” és sèrie sense complexos ni vergonyes. És una sèrie irreverent, gamberra i desvergonyida com els seus protagonistes.

Misfits” consta de dues temporades de sis capítols cadascuna i d’un capítol especial de Nadal. Aquesta sèrie, guardonada amb un premi Bafta com a millor sèrie dramàtica de televisió del 2010 i que està nominada un altre cop enguany, ha aconseguit un gran èxit d’audiència al Regne Unit i un munt de seguidors al Facebook i al Twitter.

Els protagonistes de “Misfits” són cinc adolescents rebels (Kelly, Nathan, Curtis, Alisha i Simon) que tenen una cosa en comú: han comès un delicte. Però això no els converteix en amics, sinó tot el contrari, ja que el grup no podria ser més diferent. Per això quan es troben junts treballant en els serveis socials, ben aviat salten guspires.

Quan una tempesta elèctrica anormal descarrega a la ciutat, comencen a passar coses estranyes totalment fora del control dels cinc joves, que no tenen ni idea que han adquirit unes habilitats no massa normals. Unes habilitats que tenen molt a veure amb la seva manera de ser i que, a despit d’ells mateixos, faran que les seves vides vagin canviant. I no és que els “Misfits” sentin desitjos de convertir-se en herois, ni de salvar el món (o a l’animadora), simplement és que potser no seran els únics afectats per la misteriosa tempesta.

EL TRÀILER

ELS PERSONATGES

Nathan Young (Robert Sheehan)

Nathan té incontinència verbal greu, molt greu. No calla mai, sempre diu el que és menys adequat i el més adient per enriue’s o fer mal a l’altra persona. D’una frase que contingui 5 paraules probablement 3 seran paraulotes i 2 tindran un fort contingut sexual, bàsicament referint-se a òrgans sexuals. Ell és així, sembla immune a tot i a tothom. És fàcil enfadar-se amb ell però per l’espectador és el personatge més agraït a l’hora de riure.

La seva manera de ser li crearà problemes amb la seva família i els seus amics, i és que en Nathan acaba allunyant a tots els que té al seu voltant per no saber callar mai a temps. Quan els seus companys de serveis socials comencin a mostrar les noves habilitats, en Nathan s’adonarà molest que, aparentment, és l’únic que sembla que no ha estat afectat per la tempesta.

Robert Sheehan és el que té un currículum a part de “Misfits”. L’hem pogut veure a un capítol de “Los Tudor” o a la pel·lícula protagonitzada per Nicolas Cage “En tiempo de brujas”.

Simon Bellamy (Iwan Rheon)

Simon és un noi tímid, callat, a qui li costa que el vegin i facin cas. És un freak amb totes les de la llei amb amics virtuals, refusat per tothom en el món real i amb un ànima voyeur que grava tot el que passa al seu voltant amb el seu mòbil. Un personatge que, al principi, no saps si evolucionarà cap psicòpata o acabarà formant part del grup. Simon és l’objectiu principal de les bromes del Nathan i, de mica en mica, s’acabarà mostrant com el més intel·ligent del grup i el que acabi donant les solucions pels “problemes”-que seran un munt- que vagin sorgint.

És el primer en manifestar al seu poder juntament amb Kelly, encara que costa que el creguin. I és que, en resum, en Simon és d’aquells que hi és però sembla que no el veu ningú.

Iwan Rheon és un actor galès, graduat en l’Acadèmia de Música i Art dramàtic i que l’any passat va guanyar el premi Olivier de teatre per la seva participació en el musical “Spring Awakening”. A part de la interpretació l’altra passió de Rheon és la música i en aquest enllaç podeu sentir alguna de les seves cançons.

Kelly (Lauren Socha)

Kelly és noia de barri, agressiva, amb tendència a pegar al personal i amb un anglès terrible si la veieu en versió original. Aquí la descriuríem com una txoni de barri de pits i maquillatge provinents. És, però sincera amb el que diu i es preocupa molt del que opinen d’ella la resta de gent, potser per això el seu poder és el que és. Els problemes inicials dels Misfits comencen per culpa seva i la seva tendència a pegar primer i pensar després.

Curtis Donovan (Nathan Stewart-Jarrett)

En Curtis era un atleta amb perspectives de futur, les Olimpíades, fins el dia que el van pillar amb una paperina de coca. El seu càstig havia de ser modèlic, un exemple a seguir i ara està fent el servei social amb una colla als que no coneix de res.

Curtis sembla ser el que té menys en comú amb la resta dels seus companys dels serveis socials, perquè de fet ell no és un perdedor com tota aquella colla. Però de mica en mica s’anirà afegint al grup, fins el punt que un dia s’adona que si no voldria que els passes res, ni a canvi de solucionar tots els seus problemes i tornar a ser un atleta prometedor.

Alisha (Antonia Thomas)

A Alisha li agraden les festes, beure i seduir. És atractiva i sap perfectament en el que desperta en el sexe contrari. El seu poder acaba sent el més estrany i molest. Encara que inicialment li agradarà tenir el “poder” que té, acabarà convertint-se en una maledicció per ella impedint-li relacionar-se de manera normal amb la gent del seu entorn. A mida que vagi passant els capítols, Alisha passarà de jugar amb el seu poder a desitjar lliurar-se d’ell a la que tingui la més mínima oportunitat.

L’emmascarat (Super Hoodie, en la versió original)

Aquest personatge misteriós dominarà la segona temporada. Veurem el seu rostre però trigarem uns quants capítols en conèixer el seu aspecte. Vestit de negre, completament emmascarat, amb una gran habilitat en saltar per finestres, balcons i taulades, sembla saber tot sobre els nois del servei social. Quan descobrim el seu amagatall descobrirem la seva obsessió pels rellotges i perquè tot passi quan ha de passar.

Els supervisors (Tony, Sally i Shaun)

Si els nois estan complint serveis socials, necessiten algú que els supervisi. La relació que tindran els Misfits amb els seus supervisors serà curiosa i “accidentada” per dir-ho d’alguna manera en cada un dels casos. Tres en passaran per les seves vides i les marcaran de diferent manera.

QUE EN DIU LA CRÍTICA I EL PÚBLIC

Les critiques han estat favorables a “Misfits” des dels primers dies d’emissió. The Guardian’s es mostrava molt entusiasmat, dient: “Misfits és en efecte una bogeria – més bogeria, fins i tot del que sona – però és també brillant: aguda, estranya, fosca i, en alguns moments, bastant fresca”. The Times li va donar 4 sobre 5 estrelles de puntuació, mentre la describia com “una nova unió — mordaç humor anglès de carrer anb uns bons efectes especials ” que haurien de mantenir “l’audiència d’E4 contenta.” .

I el cert és que sí l’audiència ha estat contenta, fidel i ha anar afegint-se. Dels 787,000 en la seva estrena, “Misfits” va reunir 1,698,000 en el seu especial de Nadal. Els americans que com ja sabeu quan els agrada una sèrie no la veuen, sino que l’adapten s’han mostrat interessats en fer la seva pròpia versió com ja han fet amb “Skins” o “Shameless” per exemple.

OPINIÓ

Ja ho he dit “Misfits” és sèrie sense complexos ni vergonyes. És una sèrie irreverent, gamberra i desvergonyida com els seus protagonistes. Pensava que era una sèrie per adolescents, una mena d’”Herois” a l’anglesa que inicialment no em va cridar l’atenció fins que no me la van recomanar amb insistència i vaig decidir donar-li una oportunitat. Un cop veus el primer capítol, ja estàs enganxat.

Una sèrie que es basa no tant en els efectes especials ni en les històries sinó en aquests cinc personatges, la seva manera de ser, les seves interaccions i com evolucionen en el seu interior i entre ells des de l’incident de la tempesta. Uns personatges magníficament interpretats per un grup d’actors joves, desconeguts però que us asseguro que vam la pena seguir la seva trajectòria.

Misfits” és una sèrie de temporades curtes (6 capítols cada temporada + l’especial de Nadal), com la majoria de sèries angleses. Això fa que els capítols siguin trepidants, que no hagi molta de la palla que acompanya les sèries de 22 capítols i que fan, que de tant en tant, hagin capítols de farciment on no passa res important. A “Misfits” el que hi surt és perquè és important, perquè afecta els personatges o els pot afectar en un futur i ens estalvien trames secundàries poc importants com ara certes “conseqüències” dels seus actes. No cal explicar absolutament tot de sentiments, de raons o remordiments.  També és una sèrie que no fa concessions al “no molestar”, al “políticament correcte” o al quedar bé, si ha d’haver sexe hi ha sexe, i el mateix amb el llenguatge del carrer o certs moments de violència.

A més estigueu atents a la qualitat de la fotografia, al ritme de la seva música (sempre molt acord amb el que està succeint), a la mica d’efectes especials que no grinyolen malgrat no tenir un gran pressupost o al seu sentit de l’humor, “Misfits” us porta des del somriure d’una simple ironia fins a les rialles de certes escenes d’humor gamberro o surrealista on no podreu creure que passi allò en aquell moment.

Sí, ho confesso, de no considerar-la he passat a ser una devota absoluta que espera la tercera temporada (confirmada i amb la lamentable baixa de Robert Sheehan en el seu paper de Nathan, una gran pèrdua). Doneu-li una oportunitat.

QUAN I ON S’EMET?

Podeu veure “Misfits” a la cadena MTV tots els dijous capítol doble a les 21.30.

Creadors: Howard Overman
Intèrprets: Iwan Rheon, Lauren Socha, Nathan Stewart-Jarrett, Antonia Thomas i Robert Sheehan
Cadena: E4
Durada dels capítols: 45 min

Web oficial:

2 Respostes

  1. raquel

    Molt bona critica!

    Misfits és mes aviat una serie de anti-herois, de personatges normals sense cap perspectiva de futur…
    jo ja he vist les dues temporades i estic esperant la tercera!! Es una llastima que en Nathan ja no hi sigui, ja que era sens dubte és el personatge més divertit de tots…

    Us recomano veure-ho en versió original amb subtítols… Val la pena escoltar les seves veus i les seves expressions d’anlgés de suburbi!

    Respon
    • Yolanda Aguilar
      Yolanda Aguilar

      Totalment d’acord. L’escena del primer capítol quan han descobert els seus poders i estan tots al terrat parlant de què implica allò, ho diu tot. És d’acord tenim poders…i?

      I em sumo a la recomanació, versió original. Sentir-los a tots té gràcia però sentir a la Kelly és increïble.

      Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies