Thor és un guerrer nòrdic, fill d’Odin, monarca d’Asgard, que està a punt de succeir el seu pare. El seu caràcter orgullós i imprudent fa que Odin decideixi exiliar-lo a la Terra on haurà de preparar-se per afrontar el seu paper. Thor apareix al mig del desert de Nou Mèxic on es troba amb Jane Foster, una astrofísica que està investigant pertorbacions electromagnètiques a l’àrea. Mentre a la Terra el guerrer tracta de trobar la manera de mostrar-se digne, a Asgard, Loki, el germà de Thor, conspirarà per aconseguir el poder.
‘Thor’ està produïda per Marvel Studios i Paramount Pictures i és una peça més en el projecte de l’editorial per construir un univers seguint les passes que va donar Stan Lee quan va introduir personatges com el Capità Amèrica, Iron Man o el mateix Thor. Es va servir de la mitologia per integrar un conjunt de personatges que eren deus i que permetien explorar territoris com la màgia i la fantasia. Lee va triar la mitologia nòrdica perquè era més desconeguda i estava menys utilitzada que la grega o la romana.
Kenneth Branagh i els guionistes Ashley Miller, Zack Stenz i Don Payne agafen aquestes històries originals i les més actuals aventures del personatge escrites per J. M. Straczynski i porten a la pantalla una versió bastant fidel de l’heroi. Branagh signa una pel·lícula d’encàrrec ben resolta, amb bones relacions entre els personatges i moments d’acció intensos. Les relacions de Thor amb el seu pare, el seu germà Loki, Jane Foster o els Tres Guerrers i Lady Sif vertebren la pel·lícula i porten el pes de la narració. Els sentiments d’enveja, orgull, desconfiança, amor o amistat que mostren els protagonistes fan avançar l’acció i constitueixen l’excusa que justifica les grans batalles i els enfrontaments. El conjunt funciona, s’entenen les motivacions dels protagonistes i les batalles i la màgia són una part més del conflicte. La pel·lícula també incorpora moments divertits protagonitzats per Thor a la Terra i aquest punt d’humor l’ajuda a fugir de la grandiloqüència ridícula que podria tenir el tema i l’ambientació.
Els intèrprets estan més que correctes en els seus papers, fins i tot el Chris Hemsworth que inicialment no em feia preveure gaires alegries. Doncs no és així i l’actor construeix el viatge iniciàtic del personatge de manera convincent evolucionant constantment fins el punt que en acabar la pel·lícula la identificació amb Thor és completa. Tant Anthony Hopkins com la resta del repartiment estan bé en les seves recreacions d’uns personatges que ja compten amb milers de pàgines escrites i els canvis que han patit alguns d’ells (Jane Foster és infermera al còmic) són tolerables dintre de la història. Tècnicament està ben resolta, sense estridències i moments excessivament ridículs, tot i que de vegades els poders de Thor es presenten des de lluny o lleugerament emmascarats i es nota que pel·lícules d’aquest tipus necessiten encara més pressupost per presentar-se de la millor manera possible. Tot i així, el que s’ensenya està bé i els regnes d’Asgard o Jotunheim (on viuen els Gegants de Gel) resulten espectaculars.
No està lliure, però, de problemes: el personatge de Natalie Portman és fluix i, tot i que l’actriu fa molts esforços per resultar creïble, un esperaria que tingués més pes que el típic interès romàntic; en segon lloc, hi ha un petit daltabaix de ritme en la part final, que hauria de resultar més intensa i èpica i no arriba a les expectatives, especialment si tenim en compte que el plantejament i el nus de la pel·lícula estan molt ben desenvolupats. Son petits problemes que no aconsegueixen fer oblidar la bona ambientació i la correcció de la història.
En general, un bon divertiment i una pel·lícula interessant que agradarà a un públic molt ampli i no molestarà ningú. Una bona història, bons personatges i humor i un pas més cap al que serà un dels esdeveniments de l’any 2012, la pel·lícula de ‘Los Vengadores’, que ja es comença a intuir a l’escena final (després dels títols de crèdit) d’aquesta entrega. Esperem amb ganes més aventures d’aquest Thor.
Envía una resposta