"Toxico" de Charles Burns
8Valoració

Tintín als inferns

Arriba “Tóxico”, una nova obra fonamental de l’autor de “Agujero negro” en una edició de luxe de Reservoir Books- Random House Mondadori; una narració complexe i fascinant que ens endinsa a l’interior de la ment d’un personatge al·lucinat.

Si Charles Burns hagués nascut als anys vint probablement s’hauria convertit en un mestre de les comic-strips com ara Alex Raymond o Al Williamson, com demostren les seves excel·lents il·lustracions retro per la revista The Believer. Si hagués nascut a Europa, enlloc de als EE.UU, hauria estat un dels grans autors de la línia clara, segurament una combinació entre Ives Chaland i Hergé. Però no, Burns va néixer a Washington als anys cinquanta i ha acabat per convertir-se en un dibuixant i guionista de còmics sorprenent i torbador, un mestre de la narrativa afterlynch, capaç de commoure’ns amb obres gens previsibles i fascinants com ara “Tóxico“, la primera part d’una trilogia – que apareix aquí en una esplèndida edició de Reservoir Books que respecta la decisió de l’autor de retre homenatge a l’estètica dels còmics de l’escola franc-belga -, i on l’autor empra per primera vegada de manera exquisida el color.

Si desprès de llegir “Tóxico” el seu sentiment és de total perplexitat, això significa que Burns ha fet bé la seva feina. En un món on – com suggereix el propi autor – tothom s’entesta a donar explicacions i a deixar les coses sovint massa clares, aquesta obra iconoclasta és realment tota una provocació, una narració tan pertorbada com la ment de Doug, el seu protagonista, un jove que tracta de superar una addicció a les drogues, després d’una ruptura sentimental.

Toxico Charles Burns

Burns combina els records de Doug – una sèrie d’estampes que semblen haver sortit d’una pel·lícula independent tipus Gus Van Sant – amb el pur deliri que porta al protagonista a un espai mental límbic d’estètica tintinesca, al que s’accedeix per un “forat negre” en una paret de totxanes que recorda el final de l’àlbum de Tintin “El tresor de Rackham, el roig“. Aquest altre món és un lloc tan extrany com l’Habitació Vermella o la Interzona de William Burroughs – sens dubte, un dels referents claus per entendre aquesta obra -, un espai alterat ple d’ous bicolors com els de “L’estrella misteriosa” – un altre dels àlbums d’Hergé explícitament citats a aquesta obra – i de fetus que semblen sorgits de “Cabeza borradora” de David Lynch.

El gran tema d’aquesta novel·la gràfica de Burns és sens dubte la mutació física com una metàfora de les convulsions emocionals i les transformacions adolescents. Com a les millors pel·lícules de David Cronembeg, a l’autor no li fa por experimentar amb el llenguatge amb una planificació de vinyetes que arrisca obligant, en ocasions, al lector a enfrontar-se amb un desconcertant fora de camp.

Toxico Charles Burns

També cal mencionar el magistral ús del color i sobretot l’ús d’una sèrie d’imatges pregnants realment inquietants: éssers larvaris que apareixen a un plat de menjar, homenets verds vestits com oficinistes, porquets morts en pots de vidre, larves que mostren la seva desesperació abans de ser engolides i moltes més que hauran de descobrir llegint aquest còmic que – com les millors obres de Burroughs o Lynch – ens proposa endinsar-nos a la foscor, gaudint d’una història colpidora i desconcertant mentre el nostre cap tracta d’entendre què s’amaga darrera la ment de Charles Burns. Obra major.


Editorial: Random House Mondadori
ISBN: 9788439723509
Pàgines: 64
Preu: 17,90€

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies