Bona Diada amics; (crec que ja podem considerar-nos així)
M’agradaria compartir la meva Diada amb vosaltres, crec (se) que és el dia que més m’agrada de tot l’any. Des de petita que he ramblejat i no perdono no poder fer-ho.
Hi han tres coses que no perdono, bé millor dit quatre:
La primera és tan bon punt surto de casa pel primer cafè és anar a buscar al forn Montserrat el Pa de Sant Jordi (aquest no engreixa) i gaudir de les vistes dels pastissos (aquests sí).
La segona és començar l’itinerari baixant Rambla Catalunya des de Diagonal i buscar una rosa el més original possible, cada any ha de ser diferent. Aquest any l’he comprat per regalar i és una rosa de roba amb un peu que és un bombó de xocolata. La veritat és que ha agradat força. Encara que m’ha sabut greu no comprar la rosa a uns estudiants que anaven tots vestits de Sant Jordi i animaven molt el passeig.
La tercera és el drac de ceràmica, sempre de la mateixa parada i així any rere any anar fent col·lecció, són artesanals i amb un preu molt raonable. Aquest any el meu drac està cansat de llegir i es dedica a fer una bufanda de mitja del Barça.
La última, però no la menys important, remenar parada rere parada en busca del llibre perfecte, per això m’acostumen a deixar plantada a la meitat amb “anem a fer un cafè, ja vindràs…” cosa que en el fons agraeixo, sota pressió busco força malament. S’ha de tenir en compte per qui és el llibre i no suporto sortir de casa amb una llista feta, visc a l’aventura del dia. El problema arriba quan després de remenar acabo amb una pila de llibres i la majoria són per mi, però ningú és perfecte, arribo a casa amb una pila de noves aventures que m’esperen dins d’una bona portada.
Reconec que no he entrat en el món de l’e-book i crec que de moment ja m’hi poden anar esperant, la sensació de tenir un llibre a les mans, de passar pàgines, de sentir l’escalfor a les mans, l’olor del paper, i el fet que sembla més proper l’escriptor no té preu. Ara si, reconec que el problema arriba quan s’ha de fer lloc a casa.
Portem tota la setmana celebrant el dia de Sant Jordi, ofertes i descomptes en els llibres, ja que en caure en dissabte sant la cosa pintava fluixa, però per sort la previsió del temps a temps d’ara (13:20) no es compleix i no ha plogut. Fins i tot hi ha hagut moments que el sol apareixia entre els núvols i donava aquella escalforeta tat agradable acompanyada del ressol tan poc agradable, però no sóc ningú per criticar a Apol·lo.
La Rambla i el Passeig de Gràcia estan impressionants, s’agraeix de mil maneres que al ser festiu no entropesses cada dos per tres amb un cole i els nens per allà al mig. Al que si que hi he vist han sigut molts guiris amb uns ulls com a taronges que intentaven entendre que passava. Però ho entenguessin molt o poc, les noies dels grups duien la seva rosa. Això s’entén a tot arreu.
A les 11 del matí molts del autors començaven la seva feina de signar llibres i a l’estand de l’editorial Proa, que estava ple de gom a gom, he aconseguit la primera signatura del dia, l’autor Pau Faner m’ha signat el seu llibre “Les bodes del diable”. He començat bé la Diada. Els autors estaven molt contents i al tenir a l’hora a en Màrius Serra, en Lluís Gavaldà i en Gerad Guix, hi havia molt bon rotllo.
La majoria de les parades de llibres promocionaven els mateixos, les últimes novetats, però sempre hi ha un racó on trobes el que menys t’esperes. El títol que més m’ha cridat l’atenció ha sigut un llibre infantil “Les princeses també es tiren pets”, mireu, m’ha fet gràcia.
Com sempre les parades més gran s’enduien el gat a l’aigua com el de la llibreria “Bertran”, “La casa del Llibre”, “Proa” o “La Central”, ja que al arribar els autors reuneixen una munió de fidels.
Un cop he acabat de ramblejar a no ser que esperi algun escriptor en concret, li toca el torn de les grans superfícies, però aquest any m’he decantat només per un, l’FNAC de l’Illa Diagonal. M’agrada força i a la tarda ja he gastat gairebé tot el pressupost destinat i toca remenar entre els llibres de butxaca.
De moment porto comprats uns quatre llibres i cap per mi. Molt estrany de moment…
Bé, són quarts de tres i és hora de descansar els peus i fer un mos. A la tarda queda molta feina a fer…
El mos ha sigut ràpid, però molt bo. Ara toca buscar els meus llibres i decidir si algun autor de la tarda em crida cap alguna banda en especial o marxar directament al destí que tenia previst.
Mirant la llista d’autors al diari he de reconèixer que La casa del llibre té bones propostes a partir de les quatre i L’illa a partir de les sis. Però em decanto per l’Fnac de L’illa, ja que La casa del llibre està molt plena i ramblejar comença a ser feina d’Indiana Jones, motiu pel qual sempre començo la Diada cap a les nou del matí. És la millor hora, ja que pots passejar amb més calma i veure-ho tot molt millor. Però primer passaré per la llibreria Jaimes per que em signi el llibre “El secret de Picasso” en Francesc Miralles.
Pujant Rambla m’he trobat amb l’ex President Pujol, que en el dia del seu sant també Rambleja com un ciutadà més (amb uns quants guripes)
Acabo de sortir de L’illa i per fi he trobat els meus tresors, que si voleu descobrir, haureu de anar mirant la finestra ja que hi trobareu les ressenyes. Per mi la Diada ha arribat a la seva fi, però ara queda tot el temps del món per llegir i gaudir dels libres.
Només us volia recordar que els llibres són plens de bones intencions i somnis per complir, per això no us limiteu al dia d‘avui, sempre s’agraeix un bon llibre i una flor bonica. La tradició és avui, però pot ser qualsevol dia que vulgueu i així la podeu compartir amb qui millor cregueu.
Bé, espero que m’expliqueu el vostre dia, o almenys compartiu els vostres llibres. La curiositat em pot.
Fins ben aviat, ens veiem a LaFinestraDigital.com!
Núria:
Estic buscant la ceramista que fa aquests dracs amb llibres i ja porto dos anys que no trobo la seva parada. En tens el seu nom o mail o número de telèfon per contactar amb ella?
Moltes gràcies.
Lina
Saps que passa, que a mi també m’han agradat molt i en tinc uns quants fruits de la seva obra, però fa dos anys que no l’he sabuda trobar a la Rambla de Catalunya.
Em pots ajudar a contactar amb ella?
T’ho agraïria molt.
Salut,
Lina Casanovas