"Lamparetes" d'Antònia Font
8.5Valoració

Fa només unes setmanes, Antònia Font ens avançaven el primer senzill del seu nou disc. “Clint Eastwood” sonava estrany, excepte per, altra vegada les críptiques lletres d’en Joan Miquel Oliver. Ara que ja tenim Lamparetes (Robot Innocent, 2011) a les mans, aquell primer tema pren consistència formant part d’un conjunt en què no hi sobra gairebé res i on cada cançó està just al lloc que li pertoca. Un disc per ser escoltat amb deteniment, evitant judicis precipitats.

Poques vegades trobem un disc amb una voluntat tan profundament homogeneïtzadora a nivell temàtic com l’esperat darrer treball d’Antònia Font, “Lamparetes”. Des de la portada del disc, l’antic edifici de GESA, a Palma de Mallorca, en què conflueixen la innovació arquitectònica i la decadència provocada pel pas dels anys, els mallorquins deixen clar què s’amaga rere les catorze pistes que estem a punt d’escoltar tan bon punt aconseguim desprecintar el CD.

Tot i que ja sabíem de l’obsessió d’en Joan Miquel Oliver per astronautes, robots i invents, a Lamparetes fa un pas més enllà en el seu particular univers, donant com a resultat un conjunt de temes que tracten des de diferents punts de vista el progrés o l’equilibri entre tradició i modernitat, entre la nostàlgia i el present, tant en els seus referents (Clint Eastwood o Abraham Lincoln, que representen segons Oliver, els paradigmes de l’evolució) com en els paisatges físics i mentals que descriuen a “Carreteres que no van enlloc” o “El Far de ses Salines”.

Sense sortir d’aquest esperit, trobem lletres més narratives que de costum, com en el cas de la ultrapositiva “Calgary ’88” , un hit incontestable que explica la història d’amor de dos patinadors que ballen una cançó de Modern Talking en aquells jocs olímpics d’hivern, o l’homenatge als “guiris” a “Islas Baleares“. Alhora, cançons com “Me sobren paraules”, que obre el disc, ens remeten a les psicodèliques tirallongues verbals d’en Joan Miquel Oliver i als Àntonia Font més festius.

A nivell musical segueixen conjugant aquestes lletres amb el seu gust per les instrumentacions de gust contemporani i, en aquesta ocasió, rebaixen les bases electròniques -que acostumaven a utilitzar en els seus treballs anteriors i que, en certa manera es van convertir en una de les marques d’autor- dotant el conjunt d’un acabat més net.

Un disc, doncs, que suposa un pas endavant més a la carrera dels mallorquins, que s’han fet pregar cinc anys des de l’aclamat “Coser i Cantar” ( Discmedi, 2007). “Lamparetes” arriba en un bon moment per al pop en català, però és innegable que Antònia Font haurà de recuperar el lloc que li pertoca en aquest sobrehabitat panorama i reivindicar-se com el que són: una proposta que, ja en els seus orígens, esdevingué inspiradora i pionera d’una manera de fer i entendre la música en català.


Llistat de cançons
1. Me sobren paraules
2. Coses mordernes
3. Islas Baleares
4. Abraham Lincoln
5. Clint Eastwood
6. Icebergs i guèisers
7. Calgary 88
8. Pioners
9. Boreal
10. Es canons de Navarone
11. Carreteres que no van enlloc
12. Es far de Ses Salines
13. Sospitosos
14. Minutos musicales

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies