El amor y otras cosas imposibles
5Valoració

Dos anys i un Oscar per Natalie Portman per la seva actuació a “El cisne negro” han tingut que passar perquè “El amor y otras cosas imposibles” arribi a les sales de cinema. I evidentment el nom d’aquesta actriu és el que li dóna força i reclam a l’estrena d’aquest melodrama que parla de l’amor, de la família, de la pèrdua i de no saber expressar el que un sent.

Natalie Portman interpreta a Emilia, una llicenciada en Dret per la Universitat de Harvard que s’acaba de casar amb Jack (Scott Cohen), un important advocat novaiorquès que era el seu cap (i que estava casat) quan ella va començar a treballar en el seu bufet. Desgraciadament, la vida d’Emilia dóna una tomb inesperat quan Jack i ella perden a la seva filla acabada de néixer. La pel·lícula es basa en la novel·la “Love and other impossible pursuits”, de Ayelet Waldman.

Hi ha ciències on es pot afirmar allò de què l’ordre dels factors no altera el producte. Ho diuen les ciències exactes com les matemàtiques. Però el cinema no és una ciència exacta. Hi ha massa factors que intervenen, que en un ordre o un altre poden afectar el resultat final del nostre producte. Un resultat final que pot ser perfecte, molt bo, bo, regular, pèssim o molt pèssim.

L’ordre dels factors és el que afecta a “El amor y otras cosas imposibles”. La manera que utilitza Don Roos per apropar-nos i donar-nos a conèixer a Emilia és estranya. A l’espectador li costa entendre al personatge de Natalie Portman, no perquè estigui mal interpretat sinó perquè el coneixem ja com un personatge trencat per dins però amb el que no hem compartit el dolor de la pèrdua. Per tant costa d’entendre què fa, què diu, perquè i la seva relació amb la resta de personatges -massa personatges: el marit, la exdona del marit, la mare, el pare, el fillastre. Desconcerta, costa mostrar-se empàtic amb ella, fet vital ja que tot el film gira al voltant d’aquest personatge. Quan finalment se la comprèn potser ja és massa tard i la dosi de melodrama ja és tant gran que costa de pair. “El amor y otras cosas imposibles” no és un film dolent formalment parlant. Des del punt de vista de interpretacions, fotografia, música no se’l pot valorar de manera negativa. És en la seva ànima on hi ha el problema.

El amor y otras cosas imposibles”,  més o menys desendreçat, no deixa de ser un melodrama televisiu que es vol disfressar de cinema. Un melodrama amb el que costa de compartir el dolor amb la protagonista, perquè l’ordre dels factors, en cinema, sí afecta el producte.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies