“El inicio de la primavera” de Penelope Fitzgerald
7Valoració

Corre el mes de març de 1913 i la convulsa ciutat de Moscou es prepara per a l’arribada de la primavera. En l’ambient es percep una transformació dramàtica, però en el número 22 del carrer Lipka, llar de l’impressor anglès Frank Reid, aquest canvi serà encara més evident i decisiu. Una nit, després de tornar a casa, Frank descobreix que la seva esposa ha marxat de la ciutat emportant-se als seus tres fills.

Aviat apareixerà en la vida de l’impressor una dona senzilla, una espècie de Dríada per la qual Frank acabarà per sentir-se embruixat. I així, acompanyat del seu comptable, Selwyn Crane, devot seguidor de Tolstoi, i de Volodia, un misteriós estudiant que irromp a la impremta amb estranyes intencions, Frank haurà de dilucidar quins motius mouen als altres a comportar-se de forma a vegades estranya, de vegades irracional.

Aquesta és un novel·la russa en la que operen forces fosques, i també una comèdia de costums anglesa. Ens trobem immersos en els entrellats d’un matrimoni i de la vida quotidiana a la mare pàtria russa, on el pas de l’hivern a la primavera porta promeses de felicitat o bé la amenaça de la violència revolucionaria de la època (1913).

La podríem considerar biogràfica per la precisa i delicada evocació del temps i l’espai, i com a novel·la de misteri per la seva trama i construcció. Certs personatges no són el que sembla i tot i que no hi ha cap mort si que hi ha una desaparició. Podem veure molt de la vida de l’autora en els personatges i moltes similituds amb la seva vida. Uns personatges plens de vida que acompanyen i conviden al lector a entrar en el seu món.

Encara que un dels personatges principals serà la pròpia primavera, la qual arriba just al final. La Pasqua i l’arribada del mes d’abril, posen punt i final a la novel·la.

Aquesta encara que acaba amb una resolució aparent del misteri, planteja tantes preguntes com respostes va donant.
Una novel·la que tracta temes com la política i com aquesta afecta als ciutadans, de l’idealisme i la violència. També dels errors i la confusió que a vegades planeja sobre cada un de nosaltres. I sobretot, de l’amor i la compassió universal. Una obra que tracta temes molt profunds amb un lleuger somriure als llavis.

Digna hereva de Jane Austen en l’estructura de l’obra, tant en la durada dels capítols com de l’obra en si. Així ho reconeixia ella mateixa.

Molt recomanable encara que molts aspectes queden perduts en una primera lectura, algunes pistes estan en aquesta ressenya, però una ajuda molt valida és el postfaci de l’obra escrita per Terence Dooley. Fins i tot us recomanaria que a mesura que aneu llegint li doneu un cop d’ull.


Editorial: Impedimenta
ISBN: 9788415130123
Pàgines: 272 Pàgs
Preu: 20,95€

Penelope Fitzgerald, de soltera Knox, va néixer el 1916. Era la filla de l'editor de Punch, Edmund Knox, i neboda del teòleg i novel·lista Ronald Knox, del criptògraf Dilly Knox i de l'estudiós de la Bíblia Wilfred Knox. Va ser educada en escoles cares d'Oxford. Durant la segona guerra mundial va treballar per a la BBC. El 1941 es va casar amb Desmond Fitzgerald, un soldat irlandès, amb qui va tenir tres fills. Autora tardana, Penelope Fitzgerald va publicar el seu primer llibre el 1975, als cinquanta-vuit anys, una biografia del pintor Edward Burne-Jones. El 1977 va publicar la seva primera novel·la, "The Golden Child", una història còmica de misteri ambientada en el món dels museus. Al llarg dels següents cinc anys va publicar quatre novel·les vagament autobiogràfiques, que la van consagrar com una de les figures més importants de la nova narrativa anglesa, comparable a Iris Murdoch o A. S. Byatt. Amb “La llibreria” (1978) va ser finalista del Booker Prize, premi que finalment va aconseguir amb la seva següent novel·la, “A la deriva” (1979, Mondadori, 2000). Van seguir “Human Voices” (1980) i “At Freddie's” (1982). En aquest punt, Fitzgerald va declarar que ja estava cansada d'escriure sobre la seva pròpia vida, i es va decantar per la novel·la que revelava fets i esdeveniments del passat, des d'un punt de vista històric. La primera d'elles seria “Innocence” (1986). El 1988 va publicar “El començament de la primavera” (pròximament a Impedimenta). Van seguir “The Gate of Angels” (1990) i “La flor blava” (1995, Mondadori, 1998. Penelope Fitzgerald va morir a Londres l'abril de l'any 2000.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies