La edad del silencio és una recopilació de les obres de Andrés Rábago (també conegut com el Roto) sota el seu pseudònim “OPS”. Està editat per l’editorial Ramdom House Mondadori amb grans dimensions i qualitat d’impressió, dignes del seu contingut. Una joia de l’humor gràfic espanyol i un passeig per la història durant els darrers anys de la dictadura i la transició de la democràcia.
Les circumstàncies socials i històriques que acompanyen la trajectòria del Andrés Rabago com a dibuixant i humorista critic són bel·ligerants. Possiblement coneixen l’obra actual sota el pseudònim de El Roto, que publica diàriament a El Pais, plena de ironia i humor negre. Unes imatges que critiquen la societat actual, la política i l’economia, fent d’analgèsic genèric als seus fidels seguidors i no deixant indiferent als lectors esporàdics.
OPS va néixer al finals dels anys 60, durant una època obscura on la cultura i el pensament lliure estaven prohibits, on “la lluïdesa (paraules del al pròleg de Felipe Hernàndez Cava) estava sota sospita”. El seu discurs estava condicionat per les circumstàncies socials, així doncs podem entendre moltes de les imatges i el seu missatge. Aquestes obres van ser publicades a diferents publicacions, com Hermano Lobo, Triunfo, Cuadernos para el diálogo, entre d’altres.
El silenci, com a factor general de l’obra, és el seu discurs més important. L’absència de paraula escrita emfatitza la manca de llibertat d’un poble castigat per un regim surrealista i anti-humà. El propi silenci ens parla més que les paraules, ja que diu més de la situació i el context social. Ens trobem obres de tota mena, les que tenen un missatge molt implícit, fora de cap dubte. O aquelles que obren la porta a la nostra imaginació i ens donen la oportunitat a cercar un missatge personal. O bé, aquelles que ens omplen de ambigüitat, neguit i confusió.
Com s’esmenta al pròleg, l’estil artístic utilitzat s’apropa al surrealisme, i així ho van classificar molts coetanis. Però la seva semblança amb el surrealisme és només superficial, ja que OPS no parla del món oníric sinó d’una realitat més propera a un malson. Pot ser va ser aquesta semblança al surrealisme, i la manca de paraula escrita, la raó per la qual les obres podien ser publicades ometent la Censura. El missatge no arribava a ser entès per aquesta indigne institució, i així només aquells que volien el podien desxifrar.
Les il·lustracions son majoritàriament en blanc i negre, però en trobem una petita selecció amb colors. La tècnica emprada és la tinta negra i la ploma, molt semblant al gravat amb punta seca, però amb més expressivitat i dinamisme. Els escenaris, neutres o inhòspits, juguen un paper molt important a l’abstracció i la interpretació de la imatge. També es pot observar una evolució estilística i tècnica dels dibuixos.
Un llibre per aquells que van conèixer l’obra del OPS durant la seva existència, o bé aquells que el descobriran ara amb sorpresa i admiració. Un passeig per la història que ens recorda el patiment d’una generació silenciada. Una gran compilació, essencial a qualsevol biblioteca pública o privada. Per a tots aquells amants de l’art, de l’humor gràfic i de la història. Per aquells que, encara, volen un món millor.
Editorial: Random House Mondadori
ISBN: 9788439723608
Pàgines: 224
Preu: 28,90 €
Guió: OPS (Andrés Rábago)
Dibuix: OPS (Andrés Rábago)
Andrés Rábago va néixer a Madrid al 1947. De formació autodidacta, va començar a treballar com a humorista gràfic sota el pseudònim de OPS a publicacions com 'Hermano Lobo', 'La Codorniz', 'Triunfo' i 'Ajoblanco'. Més endavant va publicar imatges sota altres pseudònims com Ubú, Jonás o El Roto, el qual publica a l'actualitat al diari 'El Pais'. Andrés també és pintor, i ha realitzat diverses exposicions. Ha publicat nombrosos llibres amb la seva obra i ha obtingut premis com el Nacional de Ilustración l'any 1990 i el Julián Besteiro de las Artes y Las Letras en al 2003.
Envía una resposta