El novembre de 1536, el gobernador de Guatemala va informar aliviat de la mort de Gonzalo Guerrero, l’espanyol que portava vint anys donant problemes als conquistadors a les seves del Yucatan. Però, quí era aquell personate singular que, al front d’un exercit maya, havia creuat el golf d’Hondures per lluitar contra aquells que havien sigut els seus compatriotes? Com havia arribat a tenir aquell rang? Perquè portava la cara i els braços coberts d’escarificacions i tatuatges rituals en forma de jaguar?
Tot va començar quan una caravel·la va naufragar al sud de Jamaica i el mar va empenyer els supervivents cap a la costa d’una terra desconeguda. Només arribar, els nàufrags van ser capturats per uns guerrers que van sacrificar els més forts a l’altar dels seus ferotges Déus i van esclavitzar la resta. Vuit anys més tard, només dos d’aquells homes seguien amb vida: Jerónimo de Aguilar, un ex diacon que havia canviat el missal per l’espasa i que, arribat el moment no va dubtar en afegir-se a l’exercit d’Hernan Cortés; i Gonzalo Guerrero, qui, tot i intuir el seu destí, va decidir romandre fins al final al costat d’aquells que l’havien esclavitzat.
Des de llavors, a un i altre costat del mar es repeteix la pregunta sobre si Gonzalo Guerrero va ser un heoi o un traidor. Potser les dues coses,o potser només un home capaç de mirar amb uns altres ulls el món convuls que el rodejava. A la meva modesta opinió, Gonzalo va fer el més assenyat, va sobreviure en un món on l’espasa de Democles penjava d’un fil molt i molt prim. Després d’anys convivint en una nova societat, amb nous amics i família. Què hagués aconseguit tornant?
“Caminarás con el sol” és una novel·la dividida en tres parts: A la primera, “La meva desgràcia”, trobem imatges de l’infantessa i l’època de joventut de Gonzalo, quan s’enrola a la marina, la seva època a Santo Domingo i el naufragi que pateix quan tornava cap a La Espanyola i és agafat com esclau pels Itzaes. La segona part “La meva fortuna” comença quan després de moltes penuries aconsegueix l’estatus d’home lliure dins del poble gràcies a les seves habilitats com a guerrer. I la última part “El meu destí” ens mostra l’el·lecció de Gonzalo de seguir amb els Itzaes en contra dels espanyols.
La nova novel·la de Mateo-Sagasta és molt descriptiva i detallada, i ens permet adonar-nos de les similituds que hi havia entre les societats maies i els espanyols conquistadors. Són molt semblants: esclaus, possessions, fe i religió paral·leles en certs casos i molt distants en d’altres. L’autor ens relata un viatge al fons de l’ànima d’un jove que no creia en els somnis, però que es deixava portar ja que no tenia res a perdre. Un espanyol que va passar a ser un ppentac (esclau) i va acabar sent un Itzaes per pròpi dret.
Alfonso Mateo-Sagasta aborda amb objectivitat i elegancia un dels episodis més foscos i vibrants de la nostra història. Es centra en un personatge polèmic que va saber sobreviure a l’adversitat i afegir-se a la causa d’un poble i uns homes que van lluitar fins la mort per defensar el seu estil de vida, ancestral i cruel, d’aquells que els consideraven un simples èssers sense ànima.
Editorial: Grijalbo
ISBN: 9788425346781
Pàgines: 288
Preu: 18,90€ (E-Book: 12,99€)
Alfonso Mateo-Sagasta (Madrid, 1960) és llicenciat en Geografia i Història, especialitzat
en Història Antiga i Medieval per la Universitat Autònoma de Madrid. Va treballar com a arqueòleg, va ser cofundador de la llibreria Tipus, especialitzada en arqueologia i
antropologia, i editor de la revista Arqrítica.
És autor de “L'olor de les espècies” (2003); “Lladres de tinta” (2004), que va ser guardonada el 2005 amb el Premi Internacional de Novel·la Històrica Ciutat de Saragossa i el Premi Espartaco de Novel·la Històrica; “El gabinet de les meravelles” (2006), guanyadora també el 2007 del Premi Espartaco, i “Les cares del tigre” (2009), novel·la que ha merescut el reconeixement de la premsa especialitzada i el favor del
públic.
A mi em va agradar força, per això crec que en Gonzalo és un heroi per si mateix, encara que la societat no ho veies tan clar.