Penny Century – La Finestra Digital

Penny Century

2011-04-13

9.5Valoració

Jaime Hernández continua desenvolupant el seu univers que va començar a crear durant els anys 80. És un univers ple de dones fortes i personatges amb caràcter que viuen les seves relacions al límit. És l’univers de Hopey, Maggie i també de Penny Century. És un món ple d’emocions i d’excel•lència narrativa. És el món de Locas.

Penny Century és el quart volum recopilatori de les històries creades per Jaime Hernández a la publicació que té amb el seu germà Beto, Love & Rockets, un dels productes més importants de l’escena independent del còmic americà. El món de Jaime està ple de personatges sòlidament construïts, un grup de noies llatines a California des dels primers temps del punk fins al moment actual. Les protagonistes principals són Maggie i Hopey, dues dones amb històries d’amor que s’entrecreuen, que coincideixen i que després segueixen camins completament diferents, però que estan condemnades a ser amigues tota la vida. També tenim Penny Century (que dona nom a aquest volum), una noia que sempre havia volgut ser super-heroina, que acaba casant-se amb un milionari i obre una perruqueria, mentre al seu cap imagina altres possibilitats.

Aquest volum presenta històries dels personatges enquadrades en diferents gèneres, des del romàntic fins a la intriga i el terror. Jaime posa en escena les seves variades habilitats i influències i podem trobar una història protagonitzada per nens amb un estil que recorda els còmics de Charles Schulz (Snoopy) o Dan DeCarlo (Archie comics) o una altra de terror que ens porta al cap els còmics dels anys 40 i 50 de l’editorial EC. L’habilitat de Jaime Hernández per agafar les seves influències i construir alguna cosa nova, més moderna i completament adaptada al seu univers és excepcional. És un narrador experimentat, capaç de fer interessant una història de lluitadores de wrestling (‘Whoa Nellie!’, el primer capítol d’aquest volum), que a nivell de dibuix, sempre en blanc i negre, detalla de manera naturalista la figura femenina, els rostres plens d’expressió i els escenaris entre realistes i onírics.

I tota aquesta perfecció tècnica, de guió i dibuix, de narració visual i de paraula escrita, no comporta cap tipus de fredor en el resultat final de les històries. Al contrari, les vides de Maggie, Hopey, Penny Century i els altres protagonistes són totalment creïbles, plenes de sentiments propers, que fan riure i plorar, que permeten al lector creure, per un moment, que aquest món existeix i que, inevitablement, tots voldríem estripar una pàgina i obrir una petita porta a aquell món etern, fora del temps i l’espai, que conforma la imaginació de Jaime Hernández.