Els Napoleon. Un estudi fotogràfic

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta l’exposició ““Els Napoleon. Un estudi fotogràfic” un recorregut per l’estudi fotogràfic més important de Barcelona de mitjans del segle XIX fins al primer quart del segle XX.

L’exposició presenta part del treball dut a terme a l’estudi fotogràfic fundat l’any 1852 per Antonio Fernández “Napoleon” i Anaïs Tiffon, una de les primeres dones fotògrafes de Barcelona i una de les primeres dones que van fer daguerreotips a Espanya. Ells, juntament amb el seu Emilio després, van crear un estudi fotogràfic de referència per tot aquell qui volgués ser retratar a Barcelona a l’època. Van passar-hi des de la reialesa a intel·lectuals però sobre tot prominents ciutadans de l’alta burgesia de la ciutat. Van ampliar amb sucursals a Madrid i Palma de Mallorca i fins i tot amb una segona seu a Barcelona. Fins i tot al seu estudi de la Rambla es va fer la primera exhibició d’un aparell cinematògraf Lumière (en presència dels mateixos germans Lumière) de Catalunya l’any 1896. (Veieu l’exposició “De Daguerre al cinematògraf. Els fotògrafs Napoleon al Frontó Colom”, Barcelona, fins el 26 de juliol).

L’exposició presenta l’art dels retrats de l’estudi fotogràfic dels Napoleon. El gran gruix de l’exposició el representen les targetes de visites, fotografies d’aproximadament 9×6 cm que s’encolaven sobre targetes i que s’enviaven a com a targeta de presentació. Es van popularitzar arran de l’avanç tecnològic que va representar poder positivar en una mateixa placa fins a 12 fotografies. Es van fer molt populars i es van intercanviar, col·leccionar i democratitzar, doncs se’n podia fer pràcticament tothom. Podem veure, doncs moltes d’aquestes cartes de visita de gent anònima però no per això menys interessants. Els nostres ulls es passegen per figures anònimes que ens desperten com a poc, curiositat. Quines vides estaven darrere aquelles persones que van visitar aquest estudi fotogràfic. Van posar-se les millors gales? A qui van enviar aquestes targetes de visita? Van passar molta estona quiets per ser fotografiats? Era la seva primera fotografia? Són èpoques tant distants les fotografiades que no pots deixar de fer-te mil preguntes. També podem veure una gran quantitat de retrats meravellosos de més gran format i aplicant altres tècniques que no deixen de sorprendre per l’època en que es van fer. El recorregut que fem per l’exposició no és només un recorregut físic, és també un recorregut al llarg del temps, les persones, la història de Barcelona i la història de la fotografia. Moltes de les fotografies tenen tanta força que tens la sensació que podries escriure una novel·la a partir de cada rostre, de cada gest retratat.

Les fotografies per si soles ja valen la visita a l’exposició, però es troba a faltar més explicacions del que s’hi mostra. Hi ha moltes seccions que bé agrairien textos que reforcessin el que es vol mostrar. Per exemple quan es presenten els retocs fotogràfics, fascinants, no s’expliqui per exemple de quant personal contaven, o la formació dels retocadors, si es que la tenien. O per exemple també el tema dels competidors, que no només eren els “Impostors”. Saber quants estudis fotogràfics hi havia a la mateixa època ajudaria a entendre la rellevància dels Napoleon. O el propi estudi Napoleon, de quin personal disposava, quines instal·lacions, quins processos fotogràfics,com eren els laboratoris de revelat, en definitiva més dades de com aquests pioners de la fotografia a Barcelona duien a terme la seva feina. Molts cops aquesta informació es troba dins del mateix peu de foto d’alguna de les que es mostra, de manera que accedeixes a ella quasi pels pèls. Es mereix un lloc més destacat.

Si teniu la sort de coincidir amb una visita guiada, acosteu-hi l’orella. Segur que gaudireu molt més de tot el que s’exhibeix. Un punt més didàctic de la mostra acabaria d’arrodonir una exposició ja per si sola fantàstica.

Comparteix...

Twitter

Facebook

0

Email

Google

Pinterest

0

Print