El president dels EUA decideix desmantellar el tràfic de cocaïna al seu país i li encarrega un pla a Cobra, un ex agent tant eficaç com despietat. El pla funciona però amb tants diners en joc, hi ha algú en qui es pugui confiar?
El negoci de la cocaïna mou bilions de dòlars cada any. El seu consum causa un nombre incalculable de morts i el seu domini creix a un ritme implacable. Un dia el president dels Estats Units decideix invertir tots els seus esforços en acabar amb aquest negoci i li encarrega aquesta tasca, aparentment impossible, a Paul Deveraux, alies “Cobra”, un ex agent de la CIA despatxat per la seva violència, extremadament intel·ligent, dedicat i tan audaç com despietat. Si algú en el món pot fer aquesta feina, és ell. Però tot i això és un personatge profundament catòlic, devot i erudit, fet que fa
que contraposi en molts moments la seva fe amb la seva feina.
“Cobra” és una història ben construida on es possa de manifest que a vegades l’ética a la política no existeix o és corrupta, que tota llei té la seva trampa i que molts problemes legals a gran escala tenen una petita porta del darrera on hi ha terra de ningú. Per un propòsit de l’embergadura que ha de dur a terme Cobra, aquest és el menor problema al que s’enfrontarà.
Tot comença amb l’Informe Berrigan, una il·lusió d’un bon home on no es tenen en compte les conseqüències a escala mundial ni a posteriori. Aquest Informe crearà un entremat polític on participen moltes potències mundials. Mentre el cost són diners no hi ha problema, però quan la societat civil veu alguns dels resultats, ja no ho tenen tant clar. Els civils són votants, i el poder segueix essent el poder.
Cobra accepta el repte de desarticular els cartels de la droga, però imposa algunes condicions: tindrà a la seva disposició tots els diners, els agents i els recursos que consideri necessaris. I la missió no finalitzarà fins que hagi aconseguit el seu objectiu. No hi ha límits ni regles i ningú preguntarà després. La guerra ha esclatat i han desaparegut les normes del combat.
L’equip de Cobra és implacable, podem destacar els personatges de Cal Dexter, Jeremy Bishop i Benedict Forbes, cada un d’ells el millor en la seva especialitat. Però un dels personatges que mes m’ha agradat és el Pare Isidro, ell mostra realment el patiment d’una moralitat recta en una societat més aviat torta.
Des de les pistes d’aterratge de la selva amazònica fins als barris baixos de Bogotà, passant per les espaioses oficines governamentals de Washington, Cobra, descobreix l’esgarrifosa realitat de l’imperi més poderós: el de la droga. I Frederick Forsyth ens mostra les rutes de la droga, tant terrestres com marítimes. Ens mostra el món com un eixam
de sortides i entrades de coca on els proveïdors i els clients formen una societat estamental, on la droga va acompanyada del blanqueig de diners que hi ha derrera.
De la mateixa manera que l’autor ens dona la visió de Cobra, també ens ofereix la dels proveïdors com Juan Cortez o el Don.
La novel·la està dividida en 4 parts i un breu epíleg. Les dues primeres són la presentació del cas, dels personatges i les relacions governamentals. A la tercera amb el títol de “l’atac” comença l’acció pura i dura, i a la cuarta comença el desenllaç de la trama, on la desinformació té molt poder.
Seria possible en la realitat que la droga i els cartels rebessin el mateix tracte que Al- Quaeda?.
“Cobra” és un thriller que enganxa des del principi i que aporta més d’una veritat soterrada dins d’una gran ficció. Apte per a tothom.
Editorial: Plaza & Janés
ISBN: 9788401390883
Pàgines: 384
Preu: 22,90 € (E-Book: 15,99 €)
Frederick Forsyth (Ashford, Anglaterra, 25 d’agost de 1938) és pilot, periodista i escriptor. Va estudiar a la Tonbridge School i asistí a la Universitat de Granada, Espanya. Amb només 19 anys es va allistar a la RAF, convertint-se en el seu pilot més jove. Fou corresponsal per al Eastern Daily Press i l’agència Reuters. Mentre treballava a París va ser testimoni de l’atemptat contra la vida del general Charles De Gaulle el 1962, fet que li va inspirar la seva novel.la més coneguda, Chacal (1971), que posteriorment va ser adaptada al cinema. Al 1965 va començar a treballar per la BBC i posteriorment seguí treballant com a freelance, col.laborant amb altres mitjans com The Daily Express i The Times. Com a escriptor va seguir escribint sobre temes d’intriga i creant novel.les que s’alimentaven de la seva experiencia i estil periodístic. Entre les seves obres hi ha “Odessa” (1972), “La alternativa del Diablo” (1979), “El cuarto protocolo” (1984), “El manipulador” (1993), “El fantasma de Manhattan” (1999), “Vengador” (2003) o “El afgano” (2006). Ha obtingut diversos premis al llarg de la seva carrera i és Cavaller de l’Imperi Britànic.
Envía una resposta