Hævnen (En un mundo mejor)
8Valoració

Hæven, guanyadora de l’Oscar, a la millor pel·lícula de parla estrangera, ens aproxima a les contradiccions entre la vida i la mort. Una oportunitat per a adonar-nos que al nord d’Europa també s’hi fa bon cinema.

Mikael Persbrandt interpreta Anton un metge que viu entre un camp de refugiats a l’Àfrica i els problemes de parella a la idíl·lica Dinamarca. William Jøhnk Juels Nielsen com a Christian acaba de perdre la seva mare a conseqüència d’un càncer i torna de Londres a Dinamarca. Partint d’aquest dos eixos la vida d’aquestes dues famílies daneses s’entrecreuen. L’enfrontament entre dos mons oposats es converteix en la idea motriu del film: una lluita diària entre la revenja i l’oblit. I Crhistian coneix Elias, el fill d’Anton. Aquesta amistat fa esclatar sentiments contradictoris sobre el dolor, la soledat i la debilitat. Amb aquesta simple línia argumental ens trobem davant d’un film sòlid i contundent.

El bé i el mal floten d’una manera senzilla i humana per la pantalla. Els fets i les accions passen per damunt de les paraules. Això fa encara més lloable el guió de Anders Thomas Jensen. Heaven posa el dit a la nafra. Ens aboca a quelcom que la societat occidental vol mantenir allunyat: el dol. Aquell procés, ja bé sigui per errors propis o per circumstàncies alienes, que hom ha de passar per a superar una pèrdua. La ràbia, la contenció emocional i el perdó formen part d’un camí que cal fer cap a la reinvenció. Un camí, però, que pot esdevenir perillós.

Susanne Bier, la directora del film, traça amb una subtil senzillesa fílmica dues línies argumentals que a poc a poc van confluint. Una història treballada des dels processos elementals que exclou qualsevol tipus de superficialitat. Un petit regal que potser acaba una mica endolcit. De qualsevol manera, però, no desvirtua la solidesa de l’obra en el seu conjunt. Poc, necessari i adequat. En escasses rèpliques en tenim prou per a copsar l’arc de transformació dels personatges principals. D’alguna manera això ens permet gaudir de llurs interpretacions. I tot plegat abraçat per un silenci que s’estén durant tot el metratge. Potser per això no cal afegir-hi res més.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X