Chronic City: Manhattan, marihuana i tigres gegants
6Valoració

Chronic City és el darrer treball de Jonathan Lethem, el novel·lista nord-americà de qui ja hem parlat anteriorment a la Finestra Digital. Aquesta nova obra continua fidel a les constants literàries del seu autor: personatges ben construïts, trames amb un punt estrambòtic, barreja de gèneres i referències Pop, tot plegat en el marc habitual de la ciutat de Nova York que, en aquest cas, esdevé el personatge principal de la novel·la.

Lethem canvia, però, el seu Brooklyn natal (que ja va ser l’escenari de Huérfanos de Brooklyn i La fortaleza de la soledad) per un Manhattan artificiós i força “pijo” situat en un futur indeterminat, que viu terroritzat pels atacs d’un tigre mecànic gegant i una estranya boira que cobreix la ciutat. Aquest és l’entorn per on es belluga Chase Insteadman, l’actor protagonista d’una vella sèrie de televisió on interpretava un adolescent, que es dedica a viure de les rendes de la seva efímera i antiga fama i a passejar-se per les festes de l’alta societat.

Deprimit per la situació en què es troba la seva promesa, una astronauta atrapada en una estació espacial de la que no pot tornar, Chase coneix per casualitat Perkus Tooth, un crític musical i activista cultural que va ser tota una llegenda de l’underground novaiorquès, i cau sota l’embruix de la seva personalitat excèntrica i freakie i la seva obsessió per Marlon Brando, els Pequeñecos (la versió infantil dels Muppets) i teories conspiratòries diverses.

Si bé el pols narratiu de Lethem és tan ferm com de costum, la trama no enganxa com en d’altres ocasions i, fins i tot, peca d’inconnexa, en línia amb els efectes de la marihuana Chronic a la què són força aficionats els personatges. No és fins a la meitat de la novel·la que comencem a entendre cap a on ens vol portar l’autor i veiem com encaixen les diferents peces.

Entre els atractius de la novel·la cal destacar la curiosa galeria de personatges; les referències Pop de costum, aquesta vegada centrades en el cinema (on destaca el film de culte Cliente muerto no paga); el doble homenatge al desaparegut David Foster Wallace o algunes troballes argumentals, com ara la sensacional escena de Perkus ballant amb Ava, una Pitbull de tres potes, al ritme de Shattered, dels Rolling Stones. La part negativa és que, a diferència d’obres anteriors, la barreja de gèneres no acaba de lligar del tot (la subtrama de l’estació espacial “grinyola” una mica) i, pel meu gust, la trama s’allarga excessivament.

Malgrat tot, Chronic City és una novel·la aprofitable, sobretot pels seguidors (com és el meu cas) de Lethem, que acaba esdevenint un plany pel Nova York dinàmic del CBCG i de l’East Village que està desapareixent per deixar pas a una ciutat narcotitzada i pagada de si mateixa. En aquest sentit la novel·la funciona com una crítica social que no deixa gaire ben parats alguns estaments, però que com a metàfora és massa evident: a un escriptor amb el talent de Lethem, cal exigir-li més; esperem que la seva propera novel·la s’acosti més a l’obra mestra que, tard o d’hora, acabarà per regalar‑nos.


Editorial: Mondadori
ISBN: 9788439723400
Pàgines: 448
Preu: 29,90€

Jonathan Lethem ha estat ficat, amb aquesta mania d’etiquetar-ho tot, dins del sac de la Next Generation que aplegaria, a banda de al mateix Wallace a escriptors com ara George Saunders, Michael Knight, Michael Chabon, Rick Moody, Jonathan Franzen o Dave Eggers, alguns dels quals han estat traduïts al castellà i publicats per Mondadori.

Escriptor prolífic (és autor de novel·les, articles i relats curts), estudiós de la cultura Pop, a més d’editor, assagista i guionista de còmic, Lethem sovint ha estat adscrit al gènere de ciència ficció (tal i com comentàvem en el paràgraf anterior) i, de fet, va ser finalista en quatre ocasions del premi Nebula, una d’elles amb la seva primera novel·la "Gun, with occasional music" (1994, inèdita al nostre país). Altres obres destacades de l’autor són Huérfanos de Brooklin, Cuando Alice se subió a la mesa, Paisaje con muchacha, La fortaleza de la soledad y Todavía no me quieres.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies