S’ha inaugurat a Barcelona l’exposició “Què em poso? El guarda-roba de Maria Brillas per Pedro Rodríguez” al DHUB del carrer Montcada. L’exposició consta de 38 peces escollides del total de 341 cedides per la néta de Maria Brillas (1905-1992), Hilda Bencomo, al Museu Tèxtil i d’Indumentària. Totes les peces que s’exposen van ser confeccionades pel gran dissenyador d’alta costura Pedro Rodríguez (1895-1990).

Pedro Rodríguez va ser un modista de renom internacional. Va obrir salons a Barcelona (1918), San Sebastià (1937) i Madrid (1938) i malgrat no ser un nom tan conegut com Balenciaga, Pertegaz o Fortuny és un dels creadors referents de la moda espanyola. Maria Brillas va ser una distingida dama de l’alta burgesia catalana que en casar-se amb un empresari gironí va haver de ser l’amfitriona perfecta en un ampli ventall d’esdeveniments socials pels quals havia de vestir amb la correcció i l’elegància que s’esperava d’ella. Maria Brillas i Pedro Rodríguez es van conèixer a mitjans dels anys 20 i la seva col·laboració va anar més enllà de la relació clienta-dissenyador, forjant amb el temps una amistat que va durar tota la vida. Així doncs Rodríguez va saber entendre Maria Brillas i aquesta alhora va deixar volar la creativitat del modista per fer-li el seu guarda-roba. La col·laboració entre tots dos és el que se’ns mostra en aquesta exposició, on podem trobar vestits idonis per cada ocasió segons dictava l’etiqueta del moment creats per Pedro Rodríguez i respectant els gustos de Maria Brillas.

Maria Brillas. Fons particular Hilda Bencomo

A partir del gran llegat de Maria Brillas, l’exposició pretén fer una reflexió tant de l’obra de Pedro Rodríguez com de l’acte de decidir com ens volem vestir cada dia. L’exposició se’n surt més bé en la primera tasca que en la segona. La mestria del treball de Pedro Rodríguez es pot admirar (intuir en alguns moments, doncs la il·luminació i la disposició d’alguns vestits no permet gaudir-ne en la seva totalitat) en vestits tant de dia, de còctel, de cerimònia com de nit, essent aquests últims els més creatius de tota la mostra. Les peces de roba que s’exposen no són només representatives de l’obra del gran modista sinó que també ens permeten conèixer una mica més els gustos de María Brillas. A priori no coneixem aquesta dama de l’alta burgesia catalana i la mini biografia que se’ns presenta tant en fotografies com en un audiovisual tan sols ens en fa lleugers traços. Però després de treure el cap (quasi literalment) pel seu guarda-roba, som capaços de fer-nos-en una imatge social. Sobre aquesta construcció de la pròpia imatge és on vol incidir l’exposició, en l’idea que el nostre guarda-roba constitueix la nostra autobiografia. Malgrat que aquesta idea sobrevola l’exposició, no acaba de transcendir més enllà de les decisions que prenia Maria Brillas a partir de les peces creades pel seu modista.

Tot i que l’exposició ens convida a reflexionar sobre l’acte rutinari i imprescindible de decidir què ens posem cada matí, flaqueja en la proposta. O es queda curta en el desafiament. Es innegable que malgrat ser una decisió rutinària, tothom la pren d’una manera o altre. Tant si hi dediques els últims minuts conscients del dia abans, com si t’hi passes estona triant-ho el mateix dia o agafes el primer que trobes, és una manera d’explicar-te tu mateix als altres. Preguntes com “cridaré l’atenció? que pensaran de mi? em queda bé? agradaré? sóc el que semblo?”, etc. (algunes preguntes que també es plantegen serien més que discutibles) que ens donen a la guia de l’exposició queden una mica desdibuixades a l’anar-nos endinsant al guarda-roba que anem veient. Potser són les mateixes preguntes que es feia Maria Brillas, però excepte per alguns miralls que ens trobem a l’exposició i que ens retornen el nostre reflex, no acaba de semblar que el que veiem tingui a veure amb nosaltres i l’acte de decidir la nostra pròpia imatge. Malgrat tot, poder admirar vestits i peces de roba excepcionalment executats i rememorar altres temps on l’etiqueta indumentària era tant rígida val la pena. Potser a les activitats paral·leles associades a l’exposició s’incideix més en l’autoreflexió a partir del nostre armari-autobiografia tèxtil. A l’exposició no del tot.

María Brillas i Pedro Rodríguez. Fons particular Hilda Bencomo



Què em poso? El guarda-roba de Maria Brillas per Pedro Rodríguez

Lloc: Espai 0, DHUB, (Montcada, 12)
Dates: 10/03/11 - 28/08/11
Horari: de dimarts a divendres de 11 a 19h. Dissabtes, diumenges i festius de 11 a 20h.
Preu: Entrada gratuïta

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies