“Per motius aliens a la seva voluntat, Feeder s’han vist obligats a postposar els seus propers concerts a Portugal, Espanya, Italia i Suïssa. Demanem disculpes per les molesties ocasionades.” Aquesta era la nota de prensa publicada oficialment el 28 de Gener, que ens deixava amb el caramel a la boca. Però dos mesos després Feeder ha pogut per fi presentar-se a la sala Bikini amb tota la seva entitat, una banda rock amb tendències de metal però que no oblida el seu fonament grunge.

Després de passar per la última edició del Bilbao BBK Live, aquesta era la seva primera gira española indoor. El seu setè disc, ‘Renegades’, es va editar al 2010 obtenint excel.lents critiques al Regne Unit. Però al contrari del que es pugui pensar, no han vingut només a presentar l’últim álbum, han vingut a presentar-se ells mateixos tot i ser un grup amb relativa historia (es van formar al 1992).

Des d’aleshores han venut més de tres milions i mig de discos a tot el món, des del seu debut amb ‘Polythene’, convertint-se en una de les bandes britàniques més exitoses dels últims temps. Així que hi havia força raons per no perdre’s aquest concert que a més era l’últim de la seva gira europea.

A tres quarts de deu començava a sonar “The Good, the Band and the Ugly”, del brillant Ennio Morricone, i els quatre members de Feeder saltaven a l’escenari per metamorfejar-ne el final amb un riff de guitarra que ha deixat el públic amb la boca oberta. Però no hi hagué temps per sorprendre’s perquè acte seguit ja assaltaven “Barking Dogs”, single del seu últim disc. Un atac furiós en que han demostrat tota l’energia i passió que han posat en el tema.

Encara sonaven els riffs de l’última cançó, que ja estaba Grant Nicholas canviant de guitarra per començar sense esperes a tocar “Insomnia”, tall del disc “Yesterday went too soon”. Tot a un ritme molt ràpid, com si no vulgués que el públic perdés de vista ni un moment el seu so. Una aposta molt arriscada, des del meu punt de vista, però sobre l’escenari hi havia quatre nois que sabien el què es feien i demostraven una sincronització innata.

Feeder

El públic, majoritariament masculí, intentava respondre a les batudes constants de les primeres cançons amb un crit unánime, però sempre arribaven tard mentre els temes explotaven des dels altaveus un darrera l’altre incesants. Fins que va sonar un dels seus himnes, “Feeling the moment”. Per fi arribava la pau a l’espectacle amb aquesta balada de tons corrosius que entra molt bé a l’oida i que va permetre als presents respirar a fons tranquilament.

Tothom va poder sentir un moment de pau, però només fins que el tot just incorporat batería, Karl Brazil, el va trencar propinant literalment una pallisa als plats, segons abans d’acabar la melosa armonía i deixant només que Grants declarés “Barcelona Renegates”. Taka Hirose, el baixista japonés, va brillar just després del tema “Renegates” amb un altre himne de la banda “Pushing the senses”.

Amb el seu directe, Feeder em van confirmar perquè hi ha cançons que només es poden escoltar amb el volum al màxim. La gent va vibrar, els grans temes van sortir perfectes i ells, principalment Grants, ho van saber, perquè ha estat de les poques vegades que s’apropat al public per gaudir d’aquest pecat mortal que es la luxuria.

Després d’una hora de concert, la gent estaba destrossada, o almenys jo, que feia temps que no sentía en viu quelcom tant arrollador, tant perillosament dur. No esperaba que fossin tant brutals i a la vegada tant sublims. Feeder va tenir ahir una actitud digna d’una veritable banda de rock/metal/grunge (el vocalista, molt modest i proper, no va parar de compartir ampolles d’aigua amb el públic).

I encara van tenir forces per tancar amb tres temes més als bisos. Just després de sonar l’últim, “Breed”, Grant aixecava la guitarra com si vulgués mostrar la culpable del que havia passat a Bikini i la deixà al terra, sepultada. Era dilluns, i dilluns i concert són dos elements molt poc compatibles, però això sempre depèn de qui es presenta dalt de l’escenari, i a mi ahir, Feeder em va fer oblidar que era dilluns.

Setlist
1. Barking Dogs
2. Insomnia
3. Sentimental
4. This town
5. Feeling a moment
6. Renegades
7. Pushing the senses
8. Down to the river
9. White lines
10. Just the way I'm feeling
11. Buck Rogers
12. Come back around
13. Home
14. My perfect day
15. High
16. Lost and found
17. Call bout

Bisos:
18. Seven days in the sun
19. Just a day
20. Breed

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada