L’estiu de 2007, els gels es van obrir per primera vegada en el mític Pas del Nord-oest, una ruta marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb el Pacífic a través d’aigües àrtiques. Un any després, l’autor del llbre va trobar un passatge en un vaixell oceanogràfic rus, un dels primers que s’endinsaven en l’aventura de creuar el Pas. En el curs de tretze dies, va ser testimoni de la violència de l’oceà en aquelles salvatges latituts cercades per gel i de les condicions d’extrema duresa en las que viuen els pocs habitants de les regions boreals.
Aquest és el relat d’un viatge que va començar a Ottawa, al sud-est del Canadà, un mes abans de la navegació, i va acabar quatre setmanes després, a Edmonton, al sud-oest del mateix país, com l’autor mateix la descriu: “una ciutat lletja i sense gràcia que presumeix de tenir el centre comercial i el parc temàtic més grans del món”.
Amb el seu estil inimitable, Javier Reverte ens descriu les regions que recorre: les ciutats canadenques del nord i del sud del país, els rius, els boscos boreals, la tundra, les illes i les penínsules àrtiques tocades pels gels, les poblacions llunyanes del Gran Nord, les persones que es troba pel camí…
A més, barreja la seva aventura amb la història de les exploracions dels segles passats i ens explica aventures plenes d’èpica, com la tragedia de John Franklin, que va morir amb tots els seus homes durant la recerca del Pas del Nord-oest, i on en el pròleg l’autor en fa referència amb la lletra d’una cançó popular versionada per Sinead O’Connor i per John Reburno, o l’aventura de l’espavilat Roald Amundsen, el primer explorador que va aconsegui creuar-lo. Un retrat actual d’una regió que està patint profunds i accelerats canvis climàtics amb unes conseqüències que tindran efectes seriosos tant en política, en l’economia com en el medi ambient.
Un llibre que ens regala un índex de mapes, per fer més facil i obtenir una visual més clara del viatge que ens està explicant, a part d’afegir-hi un parell de blocs de fotografies del viatge. En ells s’intercalen fotografies actuals amb d’altres històriques en blanc i negre, donant com a resultat petits salts en el temps i en la història.
S’agraeix la cronologia històrica de l’Àrtic al final del llibre i l’index de termes que hi ha a continuació transformant-lo en part en un llibre de consulta.
He de reconèixer que no sóc, era, bé encara no ho he decidit, una gran amant d’aquest gènere de novel•les, però quan vaig tenir-lo a les mans no vaig poder fer una altre cosa que fullejar-lo. Em va semblar increïble com una persona pot, per mitjà de la seva fascinació, transportar el lector a un lloc que no ha estat mai. No he estat mai a l’Àrtic i no crec que hi vagi mai, fa massa fred, però he aprés més coses en aquest llibre que veient un documental. Em va enganxar, atrapar, fascinar i fer envejar tot el que l’autor va viure amb la seva experiència. Un jubilat més jove que molts joves.
Un llibre càlid que parla sobre un dels llocs més freds del món. Ideal pels grans viatgers de sofà!.
Una vegada més, Javier Reverte demostra en aquest esplèndid i emocionant llibre el motiu pel qual és considerat el gran mestre de la literatura de viatges escrita en castellà.
Editorial: Plaza & Janes Editores
ISBN: 9788401347542
Pàgines: 448
Preu: 22 €
Javier Reverte (Madrid, 1944) és un escriptor de llarg recorregut i autor d'una obra singular, que inclou novel•les, llibres de viatge i dos poemaris. Format en el periodisme, ofici que va exercir durant gairebé trenta anys tant en mitjans escrits com audiovisuals, es dedica ara plenament a la literatura i ha aconseguit, en pocs anys, ser un dels escriptors més llegits d'Espanya.
Entre els seus llibres de viatges, que han trobat un ressò enorme entre els lectors, destaquen els títols: “El somni d'Àfrica” (1996), “Vagabund a Àfrica” (1998) i “Els camins perduts d'Àfrica” (2002), que conformen la Trilogia d’Àfrica, “Cor d'Ulisses” (1999), “El riu de la desolació” (2004), “L'aventura de viatjar” (2006) i “El riu de la llum” (2009). Ha escrit, a més, la biografia de Pere Páez, el primer europeu que va arribar a veure les fonts del Nil blau a Etiòpia, amb el títol de “Déu, el diable i l'aventura” (2001).
Pel que fa a les novel•les ha publicat, entre altres, “Lord Paco” (1985), “Camps de maduixa per sempre” (1986), la Trilogia de Centre-amèrica, formada per “Els déus sota de la pluja” (1986), “L’aroma del copal” ( 1989) i “L'home de la guerra” (1992), “Tots els somnis del món” (1999), “La nit detinguda” (2002, I Premi de Novel•la Ciutat de Torrevieja), “El metge d'Ifni” (2005), “Vingui a nosaltres el vostre regne” ( 2008) i “Barri Zero” (2010).
A part de la seva prosa, l’autor ha cultivat la poesia. El seu llibre “Trazas de polizón” (2005), reuneix tot el seu poemari.
Envía una resposta