Al tercer dia del K11 es notava la major afluència de gent pròpia d’un dissabte tot i que, lamentablement, no és un festival de masses. A les conferències i xerrades del Hall Proteu (almenys les que protagonitzen els autors més coneguts) la sala s’omplia i quedava gent a fora sense poder entrar però a la resta d’actes l’afluència era menor i, des del meu punt de vista, és un festival que mereix una major participació. Està ben organitzat, és interessant i et pots trobar amb punts de vista diferents i enriquidors que fan reflexionar. Del K11 ens queda ja el record de tres dies intensos i les ganes d’una propera edició.
Les noves dramatúrgies
Els autors Pau Miró, Alfredo Sanzol i Josep Maria Miró parlen de la construcció del teatre, de la inspiració i dels problemes que es troben els creadors teatrals. Un dels temes del debat ha girat sobre l’autocensura que fa que els escriptors de teatre moltes vegades no escriguin sobre temes que poden ser sensibles, però tampoc sobre personatges o històries que puguin fàcilment reconeixibles per part d’amics i família. També han parlat de la capacitat de l’autor per “robar” històries que veuen al seu voltant o que estan en el seu passat i com aquest entorn configura la manera de construir les històries i, ocasionalment, limiten el tipus d’històries que posen en escena.
La xerrada ha estat acompanyada per la lectura de fragments d’obres dels tres autors per part d’Isaac Alcayde i Anna Ycobalzeta. La sessió ha estat força engrescadora per les reflexions dels autors i l’oportunitat de les lectures interpretades de petites peces teatrals que il·lustraven el tipus de teatre que escriuen.
L’imaginació transmèdia
Henry Jenkins és professor de periodisme, comunicació i arts cinemàtiques a California després d’haver passat una dècada a l’MIT. El K11 ens l’ha portat en videoconferència per parlar-nos de la creació transmèdia: “un element integral de ficció és dispersat de manera sistemàtica a través de múltiples canals de distribució amb el propòsit de crear una experiència unificada i coordinada”. Exemples de l’ús del transmèdia hi ha molts en l’entreteniment actual, per exemple, Matrix, on diverses peces d’informació es distribuïen entre les pel·lícules, històries curtes publicades en format còmic o animació per tal d’acabar construint el món Matrix.
En una de les sessions més semblants a una ponència o classe universitària, Jenkins ens ha posat molts més exemples i ha descrit les característiques d’aquesta creació transmèdia i les implicacions en l’entreteniment però també en l’educació. Si voleu saber més del tema podeu consultar el seu blog, ple de contingut i de referències bibliogràfiques.
Homero, Flauvert, Steve Jobs
Alessandro Baricco ens ha volgut parlar del futur de la literatura parlant des del passat. La tesi durant la conferència era que en diferents mutacions que s’han donat en la nostra societat, la literatura és un dels camps de batalla en el que els continuistes i els renovadors lluiten per tal de fer triomfar les seves idees. Per demostrar això Baricco ha fet un recorregut històric, posant èmfasi en dos exemples, Homero i Flauvert, per acabar en el moment actual amb tota la revolució tecnològica que ens envolta. Respecte a aquest moment actual, Baricco pensa que, tot i que pensem que vivim a l’era de la imatge, estem en un moment en que tothom escriu molt per comunicar-se, ja sigui per e-mail, facebook o twitter i que la lluita sobre com s’escriu, amb quins dispositius, formats o eines, torna a representar una batalla pel control de la literatura i la paraula escrita.
Fent servir traducció consecutiva (perquè l’autor troba molestos els aparells de traducció simultània), Baricco ens ha presentat un discurs ben construït i que convida a pensar tot i que la falta de temps, de nou, ha impedit un tancament a l’alçada de les seves idees. Tot i així, una intervenció excel·lent i molt celebrada pel públic.
Envía una resposta