Juego de manos
10Valoració

Per art de màgia

La Cúpula ens presenta “Juego de manos”, la primera i esplèndida novel·la gràfica de Jasón Lutes, un autor nord-americà de qui ja coneixíem les dues primeres parts de la seva trilogia “Berlin”. Una exquisida història que entremescla amb saviesa il·lusionisme i desil·lusió, màgia, somnis i també algunes clatellades de realitat.

De petit li agradaven els còmics de superherois de Jack Kirby fins que va descobrir als autors europeus com Hergé i, més endavant, Art Spiegelman, qui li va oferir l’oportunitat de publicar a la seva revista RAW quan encara era un estudiant. Es va criar a Missoula, Montana, com en David Lynch (potser que s’arribessin a conèixer al poble? Qui sap…) i allà, segurament, és on va començar a obsessionar-se amb la figura del mag Houdini, el rei de l’escapisme. El propi Lutes va acabar escapant del poble i convertint-se en un autor reconegut de novel·les gràfiques como ara la monumental trilogia Berlin (de la que encara falta per publicar la tercera part).

“Juego de manos” va ser la seva primera temptativa, que va poder autopublicar-se gràcies a una beca de la fundació Xeric, i la veritat és que ja va permetre augurar el descobriment d’un autor d’allò més prometedor. Com diu el propi Lutes, el seu públic potencial són la gent que habitualment no llegeix còmics. Potser per això les seves obres estan més aprop dels relats de Paul Auster o de les pel·lícules de John Cassavetes que dels clàssics dels còmics de superherois. “Juego de manos” ens presenta la història d’Ernie, un mag en hores baixes (de fet, molt baixes), obsessionat per la mort del seu germà, que ben aviat es trobarà amb un grapat de personatges tan disfuncionals com ell mateix, com ara la vella glòria de l’il·lusionisme Al. Ernie i Al són l’exemple perfecte d’uns vells temps que ja no tornaran. Com diu el propi Al, “tu i jo saben que aquest ja no és un món de mags. A menys que siguis el putu David Copperfield i facis desaparèixer la torre Eiffel a la tele”. Per això, des del principi, Lutes insisteix en evocar el passat que ja es va esfumar, amb una mirada nostàlgica, i alhora desencantada. Els seus personatges acusen el dolor provocar per la pèrdua i, de vegades, s’embadaleixen a recordar els temps anteriors o a deixar passar la vida sense fer res.

Com diu Chris Ware, llegir “Juego de manos” és com rebre un cop de puny a càmera lenta. Per això, el pòsit melancòlic amb que deixa al lector al final de la narració s’aconsegueix sense estridències, a base de subtils detalls com ara la constant presencia de la pluja que insisteix a deixar calats els personatges, els coloms que s’aturen sobre els cables telefònics o els semàfors que es resisteixen a canviar a verd. Mirades abatudes i, de vegades, esperançades, abraçades alliberadores, mans que s’estenen unes cap a les altres, gestos quotidians que, de cop i volta, es tornen màgics. I entremig els personatges, figures voluntàriament estàtiques com les del millor Vittorio Giardino –sens dubte, una de les seves grans influències -, passejant les seves mirades esgotades mentre proven de recuperar l’esperança i la llibertat. En aquests temps de ficcions cridaneres, “Juego de manos” és un relat de colpidora bellesa, una petita joia plena de subtilitat que aconsegueix arravatar-nos per art de màgia, un còmic per aquells que, com el mag de l’escapisme, encara somien amb desaparèixer.


Editorial: La Cúpula
ISBN: 978-84-7833-927-3
Pàgines: 160
Preu: 19,00 €
Guió: Jason Lutes
Dibuix: Jason Lutes

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies