La jove Baby Doll és tancada en un hospital mental després de la mort de la seva mare. Allà, per petició del seu padrastre, la sotmetran a una lobotomia en un termini de cinc dies. Davant aquestes terribles circumstàncies, la noia es retira a un món fantàstic dins la seva imaginació on, acompanyada per altres noies, idearà un pla per escapar. Les fronteres entre realitat i ficció es difuminen a la ment de Baby Doll en iniciar el seu camí per trobar cinc objectes que l’ajudaran a alliberar-se.
La història darrera de ‘Sucker Punch’ és molt senzilla i es pot resumir en tres o quatre línies. El director, Zack Snyder, la fa servir com a excusa per portar a la pantalla diferents fases d’un videojoc. La pel·lícula és una successió d’escenes d’acció (enfrontaments amb dracs, soldats zombies, samurais gegants) unides per una excusa argumental pobre. L’espectacularitat d’aquestes escenes fa que la pel·lícula sigui suportable, però en quan sortim d’aquí i entrem en la història de les noies o les suposades reflexions filosòfiques que apareixen al llarg del metratge és quan la producció trontolla i no aconsegueix presentar un conjunt entretingut i interessant.
És en l’aspecte visual on ‘Sucker Punch’ és més satisfactòria. Zack Snyder és un director imaginatiu que s’envolta de grans creadors d’efectes especials i móns virtuals. Els escenaris que inventa Baby Doll són impactants i plens de monstres, éssers sobrenaturals i màquines espectaculars, i l’acció està rodada amb elegància tot i que amb un cert abús de l’slow motion.
En resum, un entreteniment visual que agradarà als que vulguin veure en cinema seqüències sorgides dels que podrien ser els seus videojocs favorits però una producció que està molt lluny de ser considerada una pel·lícula ben construïda. Des del meu punt de vista Zack Snyder ha de buscar un bon guionista i una bona història per la seva propera producció, que previsiblement serà la nova entrega de Superman.
Envía una resposta