L'amor no fa mal
8Valoració

L’amor no fa mal es pot veure al Teatre del Raval, al centre de Barcelona, fins al diumenge 27 de Març. Està dirigida i protagonitzada per Susanna Barranco i produïda per L’Associació Teatral Mousiké. Tracta un tema tant esgarrifós com actual: la violència de gènere. L’obra ens porta cap a un viatge introspectiu als pensaments més íntims de la protagonista, la Llum, una dona jove durant la seva crisi matrimonial i personal.

Durant l’hora de duració de l’espectacle la Llum, interpretada per la Susanna Barranco, ens parla directament i en primera persona per explicar-nos el seu estat d’ànim, les seves pors i els seus sentiments. Des del començament ens sentim directament relacionats amb ella i ens veiem obligats a involucrar-nos amb la seva situació. S’utilitzen nombrosos recursos narratius i escènics, com la dramatúrgia clàssica, la dansa, les projeccions audiovisuals i la música en directe. El llenguatge corporal i accions més properes a la performance són un altre al•licient molt interessant de l’obra.

La violència de gènere és un tema actual i delicat que pot arribar a ser barroer i de mal gust segons com es tracti. Un tema recurrent i sensacionalista dintre d’alguns medis de comunicació. La Susanna dóna un pas valent per explicar-nos aquesta història des de un punt de vista diferent, més personal. Es mostra l’evolució de la protagonista amb el descobriment del tracte violent i masclista de la seva parella. Els seu primers dubtes, l’ambigüitat i confusió d’una dona enamorada i maltractada, desenvolupen amb l’acceptació i l’auto-convenciment de la realitat. Convertint-se en una heroïna capaç de donar el pas necessari per prendre les seves decisions i fer-se la propietària de la seva vida. Com en diu la Llum en un moment de l’obra: “jo sóc la llum de la meva vida“.

L’actuació de la Susanna Barranco és impecable. Durant el monòleg i diàleg ens mira, ens parla i ens plora amb versemblança. A les parts més abstractes el llenguatge corporal, els moviments i les accions més simbòliques ens captiven amb la seva força i passió. L’actuació de l’actor Agustí Sallehí, fent el paper del marit violent, no deixa de esgarrifar-nos i fer-nos patir. El text de l’obra està escrit per José Mª de la Fuente i Laura Freijo, i es basa en la idea principal de la Susanna. Aquesta va realitzar el documental Ferides, i part de les declaracions de dones maltractades es projecten durant l’obra.

Finalment, esmentar els músics i els tècnics de llums i audiovisuals. El violoncel i el calaix flamenc acompanyen els moviments i els sentiments dels actors. Una gran part de l’obra es fa a partir de la il•luminació, la mateixa protagonista es diu Llum, i emfatitza els estats d’ànim dels actors i dels successos. La part audiovisual i els elements d’atrezzo juguen també un paper molt important a l’obra, fent de la seva inventiva un atractiu particular.

L’obra ens porta a la reflexió i ens omple el cor d’esperança i ens sorprèn amb la seva estructura innovadora i amb la inclusió de les noves tecnologies.


Es pot veure a: Teatre del Raval
Text: Susanna Barranco
Intèrprets: Susanna Barranco i Agustí Sallehí

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies