“10 milles per veure una bona armadura”, Manel
9.5Valoració

El cop sobre la taula de Manel

Si algú pot quantificar el pes de les expectatives sobre les espatlles pròpies aquests són, sens dubte els Manel.  “10 milles per veure una bona armadura” (Discmedi/Warner, 2011) , el segon treball dels barcelonins, veu la llum amb el cartell d’”esgotat” als primers cinc concerts programats i amb rècord de reserves a Itunes, però també amb la pregunta del milió sota el braç: Estarà a l’alçada de “Els millors professors Europeus”?

Són els gendres que volen les mares, els nòvios que anhelen les filles i els amics amb qui te n’aniries de canyes. Potser sigui aquesta la fórmula màgica de l’èxit aclaparador dels Manel: saltar-se qualsevol tipus de delimitació o encasellament per fer una proposta nova, personal i propera que ha enamorat a tot tipus de públic i els ha portat a ser, amb el permís d’Antònia Font i Mishima una de les sorpreses més agradables del panorama musical català en els darrers anys.

Si amb Els millors Professors Europeus (2008) van demostrar que es podia innovar sense tirar de rareses i es van posar mitja Catalunya i part d’Espanya a la butxaca, amb “10 milles per veure una bona armadura calia fer cop sobre la taula per constatar que Manel no era una flor d’estiu. Corrien el perill d’equivocar-se, de pecar de grandiloqüència amb potents arranjaments de corda i vents que, en ocasions, tot s’ha de dir, ratllen el barroquisme, atenuen la veu d’en Guillem Gisbert i seran difícils de transportar al directe, s’enfrontaven a allò tan temut de “El primer era millor” i, no sols n’han sortit indemnes, sinó reforçats.

Manel

10 milles per veure una bona armadura” conté, gairebé en la seva totalitat, grans temes que malgrat mantenir un esperit homogeni, varien estilísticament sense grinyolar. Des de ‘Benvolgut’, cançó que obre el disc amb força i ironia fins al genial experiment pseudo-electrònic ‘Boomerang’, passant per delícies com ‘La cançó del Soldadet’, amb regust de conte clàssic revisitat o ‘Flor Groga’, un ortodox migtemps que no per això deixa de captivar; sense oblidar la onírica ‘Aniversari’, primer single del disc que compta ja amb un dels millors videoclips que recordo haver vist des de fa temps.

En aquest nou treball, els barcelonins mantenen la fórmula que tant bon resultat els ha donat fins ara: una proporció ideal entre melodies que, tot i haver madurat, no perden la frescor i la capacitat d’arrencar somriures còmplices i  lletres brillants que segueixen combinant instantànies quotidianes en què resulta impossible no trobar-s’hi reflectit:  “(…) però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur/ alguns quina meravella i altres que mai tindràs prou lluny”, a ‘Benvolgut’. O frases que ens fan pensar, segur, en personatges molt concrets:   “(…) deixeu-me un tir, colla de matats/ Que això és canell/ que això el que vol és un bon joc de braç”  de la reminiscència preadolescent ‘Boomerang’;  amb sentències que ratllen fins i tot, l’aforisme: “(…) I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer” a ‘En Miquel i l’Olga Tornen’ o “(…) però pensa-t’ho bé que després tard o d’hora, sempre arriba el moment/ quan s’obre com una flor rara el penediment” a Flor Groga.

10 milles per veure una bona armadura és, en definitiva, la constatació que es pot evolucionar sense perdre l’essència i sense haver de presentar credencials de grup madur. 10 cançons senzilles però carregades, altra vegada, de grans veritats.

No cal que facin 10 milles per veure una bona armadura. No crec que la necessitin.


Llistat de cançons
1. Benvolgut
2. La Cançó del Soldadet
3. El Gran Salt
4. Boomerang
5. La Bola de Cristall
6. Aniversari
7. Flor Groga
8. Criticarem les Noves Modes de Pentinats
9. El Miquel i l’Olga Tornen
10. Deixa-la Toni, deixa-la


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada