Mademoiselle Chambon
5Valoració

“Mademoiselle Chambon” és el quart treball del director francès Stéphane Brizé (el segon que s’estrena a Espanya), del que a banda de la direcció és responsable del guió, en una adaptació de la novel·la homònima d’Eric Holder amb la que es va endur el Cèsar a millor guió adaptat en la passada edició.

Segons Brizé, feia temps que tenia en ment la idea d’adaptar la novel·la d’Eric Holder però no se sentia preparat per fer-ho. Sembla que ara que és més adult (més gran), finalment ha acabat per connectar amb el protagonista, un home que ronda els 50 anys i que un bon dia coneix una dona que trastoca el seu món (sobretot l’interior). Ves a saber quin tipus d’experiència haurà portat al director a connectar de sobte amb aquest personatge.

El fet és que el film principalment explica la història d’una infidelitat. Jean, és bon fill, bon pare i bon marit, i un dia es creua en el camí de la mestra del seu fill, una dona discreta però fascinant. El sentiment que sorgeix entre tots dos serà el punt d’inflexió que els oferirà l’oportunitat d’un canvi o el d’una bogeria a lamentar.

Per interpretar la parella protagonista, el director a comptat amb dos actors de diferent experiència però igualment d’excel·lents en aquest  film. Per donar vida al personatge que dona nom al film tenim a Sandrine Kiberlain, que, com ja va fer a “El pequeño Nicolás”, torna a posar-se davant una pissarra per convertir-se en mestra. En aquesta ocasió, però, Kiberlain ensenya molt més que als nens i profunditza en la sensibilitat d’una dona a la que la vida encara li continua donant classes. Per altra banda Vincent Lindon resulta del tot convincent en el seu paper de manetes confós i atrapat en una vida feliçment monòtona i avorrida. Tots dos aconsegueixen, gairebé sense parlar, un poder comunicatiu de gran voltatge, tan intens que no necessiten gaires afegits per fer funcionar la història. També és cert que el director els hi ha posat fàcil (o complicat segons es miri) al concedir-los llarguíssims plans que ells aprofiten molt bé. El problema és que potser són tan llargs que acaben matant la intensitat d’un guió tan ben treballat com freturós d’interès. I això treu molts punts.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies