“El sexo de los ángeles” és el títol de la pel·lícula del director gallec Xavier Villaverde (“Trece campanadas”) que, juntament amb tot el equip, està rodant aquest hivern a Barcelona. Protagonitzada per tres joves promeses del cinema nacional (tots tres catalans): Astrid Bergés-Grisbey (“Bruc”, “Piratas del Caribe 4”), Álvaro Cervantes (“El juego del Ahorcado”) i Llorenç Gonzalez (“El Cor de la ciutat”). Amor, amistat, sexe, gelosia, dubtes, parella i família, són alguns dels al·licients de la pel·lícula.

Ens conviden al dia de rodatge a la platja de la Barceloneta, just al davant de la mítica escultura de Rebeca Horn. Un enrenou de gent en un petit espai sembla treballar en el film. Identifico el micròfon, suspès a uns metres per la perxa, un paraigües gegant que dóna ombra a un home que treballa amb un ordinador i un munt de gent (equip, actors, extres i un munt de curiosos) movent-se al voltant formant un guirigall incomprensible. Em resulta gairebé impossible pensar que allà s’estigui filmant una pel·lícula.

M’independitzo de la resta de medis congregats, tots ells molt ben aprovisionats de càmeres i micròfons superlatius, i m’introdueixo a explorar amb precisió la massa de gent. S’està rodant una escena on un grup de breakdance (la companyia Brodas Bros) actua al carrer. Hi ha públic mirant (els “extres”) i entre ells es troba el nostre protagonista, en Bruno, que serà víctima d’un robatori. Un dels breakdancers corre darrera del lladre i l’enxampa, tornant-li la cartera al Bruno. Aquest heroi és el nostre tercer protagonista, en Rai.

Els curiosos que envolten el rodatge, atrets per la massa de gent i els artefactes propis d’un rodatge, es congreguen al voltant i miren el que passa. Una dona em pregunta si és un rodatge, i s’entusiasma amb la meva afirmació. És veritat, em diu, aquell noi de les ulleres i jersei de ratlles ha fet alguna cosa abans, jo l’he vist. No vull desil·lusionar a la dona dient-li que és el noi de la claqueta (jo que ja porto una estona observant, el tinc vist). Ella, com tots els curiosos, s’enduran un tema de conversació excitant i nou a casa, al bar o al treball. Diran: avui he vist com feien una pel•lícula al passeig de la Barceloneta, quin enrenou tu!, el sexe dels àngels, em sembla que es diu. Tindran un al·licient nou, quelcom anecdòtic i fora de la rutina per explicar als seus.

En Xavier ens explica: “La jove parella formada pel Bruno i la Carla (que porten uns cinc anys junts) es veu revolucionada per l’entrada del Rai, un brakedancer molt seductor i amb una visió de la vida bastant diferent. Aquest modifica la vida de la parella tant a la part emotiva com sexual, al marge dels tabús socials“. I afegeix: “El rodatge és molt intens: portem molts dies treballant sense parar, amb fluïdesa, rapidesa i eficàcia. Els actors han pogut realitzar bastants assajos previs, així poden conservar una mica la seva espontaneïtat al rodatge.

L’Astrid ens explica que, a través de la història del trio de joves, es vol donar una visió de l’amor més lliure: es pot estimar a més d’una persona a la vegada. Els personatges són joves i purs, i molt més atrevits a realitzar el que senten.
Hi ha molt bon rotllo amb els companys, som com una pinya, sempre ens ajuden i ens recolzen els uns als altres.” Afirma que està molt cansada del ritme de rodatge. ¨De vegades, quan tinc una estona lliure, aprofito per repassar el guió o dormir al terra amb una jaqueta.

En acabar les entrevistes concertades enxampo la Bea de producció, quan tothom ha marxat a menjar mentre vigila tot l’equip asseguda en una caixa. Li pregunto pel nombre d’integrants de l’equip i com és el seu treball. Són una trentena a l’equip tècnic, a banda del director i els actors. Producció, que s’encarrega de realitzar tot el treball brut del rodatge: demanar permisos, portar l’equip i deixar-ho enllestit per començar a treballar. També hi són els tècnics de so i imatge, maquillatge, efectes especials, els ajudants i els becaris, que fan una mica de tot. Després tenim a tota la gent que treballa a post-producció, publicitat i altres afers importants. Tots aquells que surten a la lletra petita dels crèdits de les pel•lícules i que es deixen la pell fent el seu treball: el veritable engranatge que mou la màgia del cinema. I gràcies a aquesta experiència, sóc mes conscient de la seva importància.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X