El mundo según Barney
7Valoració

L’escriptor i guionista canadenc Mordecai Richler, va publicar al 1997 la seva última novela abans de morir, “Barney’s versión” una historia escrita a mode d’autobiografia per un personatge que ja afectat per la malaltia d’Alzheimer repassa la seva vida amb més o menys detall segons li permet la seva traicionera memoria i ajudat per les correccions del seu fill. Ara aquell llibre s’ha convertit en pel.lícula a mans del director Richard J. Lewis i protagonitzada per uns inmensos Paul Giamatti i Rosamund Pike.

El mundo según Barney” és un film d’impossibles. Al igual que el llibre, ens explica la vida de Barney Panofsky al llarg de diverses dècades. Un home despreocupat, mordaç, bebedor, fumador de cigars, insensible i no especialmente atractiu. Un tipus corrent que al posar-nos davant la seva existencia, aconsegueix que veiem en aquesta no una vida extraordinaria en el sentit superheroic de la paraula, però si una vida fora del comú, plena i complexa. En ella veurem a Barney passar per tres matrimonis (amb la lliberal i infidel Clara, amb la consentida i superficial segona senyora P, i amb el gran amor de la seva vida i mare dels seus fills, Miriam), ser víctima de la investigació d’un assassinat, compartir experiències amb el seu pare Izzy, tirar endavant una carrera com a productor i enfrontar-se a una dura malaltia.

Amb tots aquests punts en la historia de Barney, el film consegueix passejar-se per tota mena de gèneres i tons, començant com una comèdia, incloent aspectes de thriller, acabant en un drama i construint al llarg del metratge una gran història d’amor.

Barney's version

I així, “El mundo según Barney” supera uns quants impossibles. Com per exemple aconseguir no avorrir durant les llargues dues hores i quart que dura. O fer que arribem a sentir simpatia (que no identificació) amb uns personatges que sobre el paper podrien sonar anodins o fins i tot repelents. Des del protagonista que interpreta magníficament Paul Giamatti (el paper li va valdré el Globus d’Or aquest any), al seu pare i company d’aventures (Dustin Hoffman en un divertit rol), la insufrible segona esposa (Minnie Driver) o la tercera dona, una Rosamund Pike que aconsegueix fer creible la vessant romántica del film quan fora del cine mai ens creuriem que algú com ella s’enamoraria d’algú com Giamatti.

També aconsegueix que el debutant Richard J.Lewis surti airós de l’adaptació d’un llibre complex, amb diverses capes i gens banal, que a la gran pantalla potser desesperarà als que no els agrada el salt entre gèneres dins una mateixa pel.lícula, però que al final composa un retrat que es passeja fluidament pels agredolços d’una vida de manera interessant. Part de la credibilitat també s’ha de reconèixer en un bon treball de maquillatge (que va estar nominat a l’Oscar), que sense canvis d’actors aconsegueix cobrir el pas de les dècades de manera eficaç.

I en acabar, l’espectador es pot preguntar encara què l’ha atrapat d’aquella història, una pregunta també de resposta impossible si al final es decobreix que cal posar en dubte gran part del què se’ns ha explicat. Però el fet és que director i sobretot actors aconsegueixen fer-nos partíceps del món de Barney i experimentar el seu romanticisme, misteri i sentit de l’humor.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies