Debolsillo ha inaugurat aquest març la Biblioteca Vila-Matas amb tres volums fonamentals, dos d’ells, Chet Baker piensa en su arte (antologia de relats) i En un lugar solitario (primera narrativa de l’autor) amb textos inèdits. El tercer és Dublinesca, la seva darrera obra. Seguirà al setembre 2011 un quart tom, Una vida absolutament meravellosa, àmplia antologia dels seus assajos. I després, continuarà amb la recuperació dels títols més celebrats d’aquest autor.
En un lugar solitario. Narrativa 1973-1984
En un lloc solitari, que reuneix els cinc primers llibres que va publicar l’autor, compta amb un formidable i extensíssim pròleg inèdit del propi Vila-Matas on hi ha sorprenents revelacions mentre es narren les estranyes circumstàncies que van envoltar els seus anys de principiant en el món de la literatura. Un sensacional relat de ficció pel seu estil narratiu, però també un fantàstic anàlisi de l’obra primerenca comptat pel propi autor. En aquest volum es recupera la primera novel.la de l’autor, el veritable títol En un lloc solitari va estar encobert durant llargues dècades pel de Dona en el mirall contemplant el paisatge. D’altra banda, l’obra a Al sud de les parpelles va córrer la mala fortuna, durant dècades, de l’oblit o desterrament voluntari per part del seu autor, fins a recuperar novament el seu lloc amb aquesta antologia.
Chet Baker piensa en su arte. Relatos selectos
La nouvelle inèdita Chet Baker pensa en el seu art, (o relat de ficció crítica, segons l’autor) que dóna nom al llibre, és una interessantíssima peça de llarga extensió, subtitulada Doctor Finnegans i monsieur Hire, on un crític literari, tancat una nit en un hotel de Torí, busca el punt d’unió entre la literatura radical encarnada per l’últim Joyce i la literatura tradicional de qualitat representada per Simenon, busca el llibre que uniria idealment als lectors de relats minoritaris i molt exigents amb els d’històries més comercials. Chet Baker pensa en el seu art és una original novel·la curta, que es pot veure com a legítima-encara agosarada-continuadora de la trilogia o “salt anglès” que va iniciar Dublinesca.
Dublinesca
Amb Dublinesca Vila-Matas i el conjunt de la seva obra guanyen el Premi Bottari Grinzane, el nou Grinzane Cavour, secció La Querzia (a una obra que “abbiano ottenuto nel cors degli anni il consens del Pubblico i ricevuto una definitiva consacrazione critica”).
Aquesta tracta d’un editor en crisi: “Era un personatge de ficció, amb algun punt en comú amb mi. Quan ho convertir en editor ja era una barreja de molts editors que he conegut. A París , per exemple, alguns lectors han cregut veure que parlo de Christian Bourgois, el meu editor francès “. Part d’un somni premonitori: “El vaig tenir fa tres anys a l’hospital, quan vaig estar greument malalt. Va ser d’una impressionant intensitat. Vaig somiar que em trobava a Dublín, ciutat en la qual no havia estat mai, i que havia tornat a beure i que era a terra, a la porta d’un pub, plorant d’una manera molt emocionant. Plorava abraçat a la meva dona, lamentant haver tornat a l’alcohol. La intensitat venia que en el somni, en l’abraçada amb la meva dona, estava concentrada , amb gran densitat, una idea de renaixement. M’estava recuperant a l’hospital i va ser com si toqués la veritable vida per primera vegada. Però no he aconseguit transmetre tota la intensitat… Al cap de pocs mesos vaig viatjar a Dublín i no vaig trobar el lloc exacte del somni. Però el recordava amb una precisió sorprenent”.
Crítica general de les obres
La prosa de l’autor és energica i renovada. Amb gran vivacitat l’autor és capaç de copsar i reflexar tot allò que la seva ment li evoca a la ploma d’escriure. No sabria com definir-lo, ja que fa ús d’una prosa adulta sense perdre el toc genial de explicador de contes.
Adaptant-se al pas del temps, l’autor reflexa la introducció de les noves tendéncies culturals tant com dels avenços tecnologics.
Un autor de fàcil comprensió donat a un vocabulari ric i fluid i a un tempo en les seves obres que aconsegueixen enganxar als lectors a la trama. Amb descripcions fines tant de llocs com de les persones, ajuda al lector a crear imatges mentals força definidessobre el que amb les paraules ens vol mostrar.
Les seves primeres obres són força autobiografiques i ens porten des de el període de la mili, als seus viatges, les seves experiències i els seus sominis. Cosa que s’adapta a una franja d’edat força amplia. Pot ser els més joves tendim a les seves últimes obres com “Dublinesca”, un llibre fosc i obscur que es transforma en una lectura excitant, però no per això s’han de desestimar els anteriors. Fins i tot el pròleg de “En un lugar solitario” mereix a la meva modesta manera d’entendre un altre nom o categoria, és una història en sí dins d’un recull d’històries.
Personalment, he de reconeixer que per a mi ha sigut un descubriment com autor, però el que no m’esperava és que els seus primers llibres fossin com una porta a l’ànima de l’escriptor. M’ha agradat llegir el relat que va escriure l’any que vaig néixer, saber com va plasmar els seu ambient i sentiments en un quadern.
Estem molt acostumats a llegir les últimes novetats editorials, els best-sellers de les llistes i crec que hem perdut un gran ventall d’autors pel camí. Passem de llegir els classics (per obligació generalment) a aquests últims i crec que és d’agrair que una editorial com debols!llo ens apropi a d’altres autors i a més en format de butxaca fent-los asequibles en una època on la cultura resulta força cara.
Crec que l’aposta de l’editorial per aquesta nova biblioteca seduirà al públic de manera poc esperada.
Enrique Vila-Matas va néixer el 31 de març del 1948 a Barcelona, al número 108 del carrer Roger de Llúria, davant del desaparegut cinema Metropol. Va estudiar dret i periodisme i va treballar com a redactor a Fotogramas i com a crític de cinema a les revistes Bocaccio i Destino. Va escriure la seva primera novel·la, “Dona al mirall contemplant el paisatge”, quan estava al servei militar i a París, on va viure dos anys, va continuar la seva carrera literària, que es va repartir entre la novel·la i l’assaig.
És cavaller de la Legió d'Honor de França i Doctor honoris causa per la Universitat dels Andes (Veneçuela). Ha obtingut el premi Ciutat de Barcelona i el Rómulo Gallegos (2001), el Prix du Meilleur Livre Etranger i el prix Fernando Aguirre-Libralire (2002), el Premi Herralde, el Nacional de la Crítica, el Prix Medicis-Etranger, el premi del Cercle de Crítics de Xile (2003), el Premi Internazionale Ennio Flaiano (2006), el Premi Fundació José Manuel Lara 2006, el premi de la Reial Acadèmia Espanyola 2006. Al setembre de 2007 guanya el premi literari Elsa Morante en l'apartat Scrittori del Mondo, que premia "a un gran autor estranger". Al març de 2009 obté el premi Internazionale Mondello per la seva novel Dottore Pasavento, traduïda a Itàlia per Feltrinelli. El 2010, el premi Leteo de la ciutat de Lleó, pel conjunt de la seva obra. I el gener de 2010 Dublinesca rep a Nimes el prix Jean Carrière.
un plaer infinit la lectura tant del contes com dels dietaris i barrejes de ficcio-vida, on es dona moltes vides a les paraules i als pensaments….
un plaer de saber que es un escriptor que viu a prop i que escriu sobre la vida..
un gran descobriment, un tresor més per a mi i la nostra cultura.
mil gràcies!!!