Cecil y Jordan en Nueva York

2011-03-12

9Valoració

De mare nord-americana i pare anglès, la jova Gabrielle Bell mai ha tingut una vida fàcil. Nascuda a Anglaterra, amb només dos anys els seus pares es van separar i van enviar-la a viure amb el seus avis a Detroit, Michigan. Amb cinc anys la seva mare i nou padrastre se la van endur a una comunitat rural aïllada a Califòrnia, on es passava els dies passejant pels boscos, llegint i inventant històries. Ja a l’adolescència va formar part d’un programa especial per a joves conflictius on va seguir classes sobre Shakespeare i composició i va descobrir que ella estava destinada a contar històries. Amb només 17 anys abandona casa seva i viatja a Europa. A la seva tornada comença a dedicar-se al còmic. Una carrera que la condueix a Nova York, on publicarà “When I’m Old and Other Stories” (2003). Des de llavors no ha parat de dibuixar i escriure, amb un estil molt personal ple de detalls de la seva vida precària.

“Cecil y Jordan en Nueva York” recull onze de les millors historietes creades per Gabrielle, escollides a partir de diverses antologies, molt ben editades per La Cúpula, que ja va publicar l’any 2008 una de les obres més importants de Gabrielle, “Afortunada”, de la que aquí és recuperen dues de les històries. Un llibre on diferents tipus de paper i tintes recullen unes vinyetes igualment plenes de tendre pessimisme, amb escenes que connecten amb un lector que acaba sentint-se reflectit amb una clatellada que obre els ulls a l’evidència existencial.

Totes les històries tenen com a protagonista una noia condemnada a la resignació: a sentir-se com un moble, a conèixer homes que no entenen d’amor (realment existeix?), a conformar-se amb el que hi ha (perquè res millor sembla possible), o a tornar a la realitat de forma abrupta quan els somnis semblen a prop. La naturalitat amb la que s’abraça tal resignació i el conformisme com a mecanisme de supervivència, es converteixen en la font d’energia que, combinada amb un necessari i subtil sentit de l’humor, ens fa continuar endavant a la vida. Una vida que també té moments bons malgrat saber que duren poc. Ja en vindran més (o no).

Un món que beu de la fantasia però que retrata la més mundanal realitat. Un mumblecore fet còmic al més pur estil Wes Anderson però, continuant amb les comparacions cinematogràfiques, amb una sensibilitat més pròpia de Sofia Coppola i un resultat, malgrat les penúries, del tot entranyable.