Des del País Basc ens arriba aquest documental guanyador entre d’altres del tercer premi en la secció “Tiempo de Historia” de la SEMENCI a Valladolid. El documental, que es pot veure des d’avui mateix als cinemes Alexandra de Barcelona, està dirigit per Oskar Tejedor, que dedica al seu pare i la seva heroïna (la seva mare) un treball tant emotiu com cru. Una mirada al món de l’Alzhéimer, retratat recentment de manera més individualitzada a films com “La Abuela Genoveva” o “Bicicleta, Cullera, Poma”, que en aquest cas amplia el seu focus i se centra (i vet aquí un dels punts forts del documental) en una de les parts més invisibles dels que pateixen per les malalties degeneratives: els cuidadors, aquelles persones dedicades a tenir cura d’un familiar malalt.
Oskar, utilitzant una estructura senzilla i sense gaires empremtes d’autor, deixa tot el protagonisme a les cares visibles del documental, endinsant-se en el dia a dia d’aquest grup de persones que dediquen bona part de la seva vida a fer front a tot el que suposa cuidar d’una mare, pare o parella cada cop menys autosuficient, menys conscient, i molt més absorbent. El grup d’herois anònims que mitjançant una mena de teràpia de grup i durant any i mig, posarà sobre una taula comú totes les seves pors, dubtes i sentiments generats per una relació a mig camí entre l’amor i l’odi i que beu de tots dos.
La càmera d’Oskar (i nosaltres amb ella) està present també en la rutina d’aquestes famílies, a l’hora d’esmorzar, de sortir a passejar, de prendre’s una dutxa,… moment molt íntims que la presència d’una càmera hauria de pertorbar, i si no ho fa, segur pertorbarà a un espectador que acabarà per compartir sentiments, encara que sigui durant la projecció del film i les hores posteriors, amb els protagonistes del film.
0
0
0
Envía una resposta