Com si d’un viatge enrere en el temps es tractés, potser en un Delorean,  les sessions dobles de cinema han tornat al cinema Urgell de Barcelona. La culpa és d’en Nacho Cerdà i la seva enyorança del cinema dels temps passats. Una enyorança que han compartit amb ell els espectadors que han omplert aquest cinema de 1800 butaques un cop cada mes. Aquest dijous 10 de març, a les 20.00, i per només 8 euros toca “Acorralado” i “Encuentros en la tercera fase”. Si esteu atents a la pàgina de “Phenomena, the ultimate cinematic experience” podeu recuperar un munt de cinema dels 70, 80 i 90.

Com va sorgir la idea de Phenomena?

La idea de Phenomena té un punt d’origen en una cosa que feia de jovenet que era projectar pel·lícules de super8 a tots els meus amics un dissabte a casa meva. Des de fa un temps pensava que seria interessant ressuscitar una mica tot allò de quan tenia 14 o 15 anys i fer-ho accessible a un públic una mica fart de les estrenes actuals i que fa enyorar moltissim el que vèiem quan érem uns adolescents… totes aquelles pel·lícules fundacionals dels anys 70 i 80 que, per circumstàncies diverses, ja no s’han pogut tornar a veure al cinema i creia que seria interessant recuperar-les. I la idea va sorgir així, per un sentiment de nostàlgia.

Et va costar molt convertir la idea en la realitat que és ara?

Això sempre costa un esforç clar i a més, aquest té una logística que no és gens fàcil. Tens que trobar el material en bones condicions, tens que fer una feina d’arqueologia per tot el món i, al mateix temps, fer una selecció que sigui atractiva per tot el públic i a més, posar-ho en un marc que sigui l’adient, que en aquest cas és el cinema Urgell i amb el grup Balaña que ja de bon principi es va mostrar molt receptiva a aquest projecte. Vam fer un acord per dur a terme el projecte i per mi era perfecte fer-ho en un cinema com l’Urgell de 1800 butaques. Era no caure en la fragmentació a la que ens tenen acostumats en l’exhibició, amb multisales, i trobava interessant la participació del públic i la interactivitat que només es podia crear en una sala d’un determinat número d’espectadors. La idea era tornar enrere en el temps no només en què es projectaria sinó en la forma com es veuria.

Algunes de les cintes projectades són de la teva col·lecció personal?

Sí.

En tens moltes?

Sí, sí.. una col·lecció personal de 150 títols, però evidentment, no pots projectar una pel·lícula amb públic i cobrant entrada així com així encara que tinguis còpia privada. Hi ha tota una negociació de drets que hi ha que tenir en compte. Dit això fins ara hem estat utilitzant còpies d’altres fonts que estaven millor que les nostres.

Han costat molt d’aconseguir aquestes còpies? D’on provenen?

Sí, sí han costat molt ja et dic és una feina d’arqueologia important. No s’ha de ser Indiana Jones però quasi…i algunes venen de fonts privats i altres són d’arxius de filmoteques o d’estudis directament.

T’esperaves tant d’èxit? Quan vas programar la primera sessió amb “Tiburón” i “Alien” t’esperaves aquella sala tant plena?

Personalment esperava una certa resposta del públic, perquè és una cosa que a mi mateix m’interessaria si ho fessin i com jo sé que hi ha molta altra gent però que es convertís en un trobada tant festiva, tant referencial a Barcelona, m’ha superat. M’ha superat, però positivament. Prefereixo que passi això que no que hagi un desinterès total pel cinema. Que és el que demostra, en definitiva l’interès pel cinema, que la passió pel cinema està viva i això és l’important.

Quins criteris utilitzeu per triar pel·lícules i combinar-les?

Bé la combinació de vegades és una mica surrealista…bé, tampoc tant surrealista la veritat, perquè tampoc estic combinant un Visconti amb un Bud Spencer com podrien haver fet als 80 -que ho feien, per cert-. Però estic mesclant coses com “Acorralado” i “Encuentros en la tercera fase” que és l’objecte de la propera edició -dijous 10 de març- i em sembla interessant perquè no tracto d’unir temàticament la sessió sinó que les emocions flueixin de diferent manera. Perquè si tens una primer una pel·lícula més d’acció, d’aventures, més adrenalítica després pots tenir una més de ciència ficció amb un gust de boca diferent. De fet a nivell narratiu en una pel·lícula també tens diferents nivells, no pots estar rient tota l’estona i necessites espais de descans, doncs jo crec que el mateix passa amb aquestes sessions, el millor és dosificar emocions.
Per altra banda també hi ha l’elecció de pel·lícules que a mi m’han marcat, a mi i a molta altra gent i que es trobin en bones condicions. A mi, per exemple m’agradaria projectar “Superman”, però hi ha dificultats per trobar una còpia que estigui bé.

Hem vist que el vostre grup de Facebook és molt actiu, tens en compte el que diuen?

La gent del Facebook és l’espectador potencial de Phenomena. Jo no em deixo portar pel que em pot dir qualsevol, encara que en prengui nota però en el cas concret del Facebook, de la pàgina de Phenomena, la gent que escriu allà són el nostre públic i per tant, per suposat que els escolto. De fet hi ha algunes pel·lícules de les que s’han mencionat allà que ja s’han projectat i a partir d’ara, hi hauran molts títols que la gent ha demanat per activa i per passiva. Per suposat que els escolto i de molt bon grat.

Perquè aquestes pel·lícules? Perquè la gent torna al cinema per veure Indianes, Tiburons, Aliens…?

Evidentment hi ha un punt nostàlgic. T’has fet gran i vols reviure una certa edat, entre els 15 i els 20…que és l’etapa que vam veure totes aquestes pel·lícules.
Per altra banda jo crec que s’està donant un efecte curiós de famílies o pares de família que s’emporten al cinema al seu fill a veure aquella pel·lícula que ell va veure quan tenia 15 anys. El públic de fet és bastant heterogeni, gent que no ha vist res i descobreixen pel·lícules com “Acorralado” i gent que no les ha vist en cinema i vol veure-les així. Ja et dic, molt heterogeni, a part de que veure la pel·lícula a Phenomena és completament diferent a veure-la 10 vegades en qualsevol altre lloc.

Donat l’èxit, penses exportar-ho a altres sales o fora de Barcelona ciutat?

Bé igual ho fem a Madrid d’una manera una mica diferent, amb una altra formula. Però per ara ens continuarem centrant en Barcelona i l’Urgell pensem que és la seu perfecta per fer-ho.

Heu anunciat per Facebook cicles especials que ocuparan tot un cap de setmana, el primer del 14 al 17 d’abril. Ens pots avançar alguna cosa?

No puc avançar massa perquè volem dir-ho exclusivament per la pàgina, però seran bàsicament cicles temàtics en els que projectarem entre 10 i 12 pel·lícules que tindran a veure amb alguna cosa concreta o algun tema. Continuarem estan localitzats en els 70, 80, 90 i no seran sessions dobles, sino més aviat mini-festivals però amb la mateixa filosofia de recuperar bones pel·lícules en pantalla gran.

Dintre de 30 anys creus que faran un Phenomena amb pel·lícules actuals?

(Riu) és una pregunta que, de vegades, em fan. No sé, jo estic segur que hauran algunes pel·lícules que segur que sí. La producció actual és, per mi, bastant menys atractiva que la que havia en els 70 i 80. Però de vegades és el temps el que dóna la perspectiva per poder opinar bé…ara no som objectius. Sí, segurament hi haurà algun revival de pel·lícules que ara són menyspreades com ho va ser en el seu moment “Blade Runner” per increïble que sembli. Va ser una amb la que la crítica es va despatxar a gust i, fins i tot, el públic li va donar l’esquena. El temps dóna la raó a moltes obres mestres del cinema que han estat ignorades en el seu moment.

Parlem una mica de la teva faceta de director. Has dirigit “Los abandonados“. Com va el teu segon film “Yo soy legion”? Com vas arribar a aquest projecte?

Yo soy legion” és un projecte que em va arribar a través de Pierre Spengler , productor del “Superman” original, que em va oferir la pel·lícula. És l’adaptació d’un còmic francès. Em va interessar molt el tema i el guió que tenien era una mica ambicions i vam tenir que fer un procés de desenvolupament en el que portem un any i mig. Em va interessar sobretot l’ambientació, una pel·lícula fantàstica en la segona guerra mundial amb nazis i un comando d’operacions especials britànic que ha de desactivar una arma de destrucció massiva que tenen entre mans els nazis i que, en realitat, l’arma és una nena de 12 anys que té poders paranormals. M’agrada aquesta part d’ocultisme de l’exèrcit nazi. És una pel·lícula de gènere, que no té que veure amb la història ni amb res que passés en realitat. És una ficció però que em venia de gust explicar.

El punt exacte del projecte?

Estem en la versió final del guió i espero que a finals d’any es pugui entrar en producció. De tota manera com sóc una mica escèptic i no saps mai que pot passar, prefereixo no avançar res més…grans projectes han caigut com el de “La cruzadas” de Paul Verhoeven.

I tanta moda d’adaptar còmics, superherois..?

Si estan ben realitzades…a mi “Kick Ass”, per exemple, em fa molta gràcia. Les de superherois, com les de Spiderman de Sam Raimi, la segona sobretot, em sembla una meravella o “Batman Begins” de Nolan, em semblen grans encerts. Després hi ha la part més industrial, hi ha una saturació perquè els executius exploten un filó quan aquest funciona i no pares de veure pel·lícules del mateix. També va passar quan es va estrenar “Tiburón” que va donar peu a moltes imitacions saturant el mercat. Són els vaivé del mercat i les modes, i dintre de la saturació de tant en tant trobes pel·lícules molt interessants i que passaran a la història.

Gràcies Nacho, et desitgem molta sort en tots els teus projectes.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies