En Denis Villeneuve és un dels directors i guionistes canadencs més prometedors del seu país. Compta ja amb quatre llargmetratges que gràcies a un estil innovador i un discurs compromès i arriscat han aconseguit recollir un munt de premis als festivals més prestigiosos de tot el món, a més d’haver estat seleccionat en la darrera Cerimònia dels Òscar gràcies a la seva última pel·lícula “Incendies” en la secció de Millor pel·lícula de parla no anglesa, representant al seu país Canadà.
Després d’abandonar els estudis d’entomologia (estudi científic dels insectes) i d’estudiar cine a la Universitat de Montreal, al 1988 Villeneuve inicia la carrera cinematogràfica amb un treball de 25 minuts de durada anomenat “La Course Europe Asie” recollit dins les sèries “La Course Destination Monde” de Radio’s Canada’s, on va aconseguir el primer premi amb un treball compost per imatges enregistrades per ell mateix durant els seus viatges per tot el món. El seu següent treball, produït per la National Film Board, va ser el curtmetratge documental REW FFWD (1994), amb el que va aconseguir el Premi especial del jurat al Festival Internacional de Locarno.
Al 1995, després d’ajudar al llegendari documentalista Pierre Perrault en un treball a prop del Pol Nord, va realitzar alguns videoclips, dels quals destaca el que va realitzar per la famosa companyia Cirque du Soleil per a la cançó “Querer”, que va ser guardonat amb el premi del vídeo canadenc visualment més innovador al 1995 Much Music Awards. A continuació va escriure i dirigir un fragment del film “Cosmos” de Roger Frappier, producció que va guanyar el Premi Internacional de Cinema d’Art i Assaig al Festival de Cannes de 1996.
El debut del canadenc amb un llargmetratge propi va arribar al 1998 amb “Un 32 aoüt sur terre”, pel·lícula de caràcter excèntric que reflecteix l’angoixa d’una generació i que va representar Canadà als Òscar, a més de ser projectat a la secció “Un Certain Regard” al Festival de Cannes.
Tot i la repercussió generada per la seva primera pel·lícula, va ser al cap de dos anys de la mà “Maelström” quan Denis Villeneuve va aconseguir un major reconeixement. El seu segon film, produït pel seu mentor Roger Frappier i guardonat al Festival Internacional de Toronto amb el Premi especial del jurat, és una de les seves obres més originals i complexes, amb una estructura no lineal i un guió relliscós que també li va valdre per coronar-se amb el premi FIPRESCI al Festival de Berlín entre molts altres.
Després d’un silenci de 6 anys, Villeneuve va reaparèixer amb un curtmetratge que tot i rebre molt bones crítiques, no va ser tan reconegut com altres obres anteriors. “120 seconds to get elected” narra la cínica història d’un polític que amb 120 segons intenta convèncer al poble perquè el voti prometent-los que seran rics. Al cap de dos anys, el director torna una altra vegada de la mà d’un curtmetratge, aquest cop de manera més reeixida, i és que “Next Floor”, un estrany ritual gastronòmic amb to grotesc i decadent proper a l’exuberant estètica del video-artista Mathiew Barney, es va convertir en poc temps en un dels curtmetratges més importants dels darrers anys, enduent-se, per exemple, el premi al Millor Curtmetratge al Festival de Cannes.
Al 2009 recupera de nou la faceta documentalista per presentar la seva tercera pel·lícula, “Polytechnique”, obra també impactant i controvertida que recrea la massacre de 1989 a Montreal on diverses estudiants d’enginyeria van ser assassinades per Marc Lépine, un alumne misogin de tan sols 25 anys. Reconeguda amb 9 premis Genie, el film torna a obrir una cicatriu qüestionant el paper dels homes que no van ser capaços d’ajudar a les seves companyes de facultat quan l’assassí els obliga a marxar del campus.
Tan sols al cap d’un any de la controvertida “Polytechnique”, Villeneuve torna a llançar un altre dard enverinat: “Incendies”, pel·lícula que adapta l’obra de teatre homònima de Wajdi Mouawad i que amb l’estil intimista i dramàtic que caracteritza el director narra la història d’una mare que en el seu testament demana als seus dos fills bessons (la Jeanne i en Simon) que vagin a la recerca d’un pare que creien mort i un germà del què en desconeixien l’existència, un atroç viatge al Líban natal de la mare, víctima per múltiples bandes de la guerra civil que va patir el país quan ella encara era jove. Premiada a festivals tan importants com el de Venècia i Toronto, a més de 3 premis a la Seminci, ha estat recentment present a la cerimònia dels Òscar gràcies a la seva nominació com a Millor pel·lícula de parla no anglesa representant Canadà.
Registre a IMDB:
Resum de la filmografia:
Incendies (2010)
Polytechnique (2009)
Next floor (2008 - curtmetratge)
120 seconds to get elected (2006 - curtmetratge)
Maelström (2000)
Un 32 août sur terre (1998)
Cosmos (1996 - segment de “Technétium, Le”)
REW-FFWD (1994 – curtmetratge documental)
La course destination monde (1988 - episodi de la sèrie documental per a TV)
Envía una resposta