Bladín de Cornualla és l’obra adaptada, dirigida i protagonitzada per Josuè Guasch d’una història medieval cavalleresca d’autor anònim. Vivències en un món imaginari on dos amics Blandín i Guiot s’enfrontaran a tot tipus d’enemics i coneixen a donzelles.
En aquesta obra la posada en escena resulta molt austera i un muntatge insuficient al text.
Com a monòleg, podem dir que l’actor de l’obra fa una bon treball, durant els 50 minuts interpreta sense cap parada, tot i que varen haver diversos errors i en una escena va oblidar el text arreglant el moment ràpidament.
La sensació es d’estar amb un bon actor però amb una representació sense gaire sentit, on d’un ball volia donar uns tocs d’humor amb resultats poc afortunats. De la mateixa manera que intentava donar un toc d’aquelles novel·les cavalleresques amb erotisme desentonat.
Resultant un monòleg arrítmic que al tractar-se d’una mateixa escena la fa llarga.
Pel que fa al vestuari, és pobre com els elements del decorat tot i tenir uns bonics pergamins pintats a mà que és veuen elaborats són insuficients doncs l’escenari només tenia un simple petit cavall de fusta i una cistella d’on sortien els pergamins i servien de caps de batalla.
L’anuncien com obra plenera i un món imaginari, ara entenc per què, és tan planer que cal molta imaginació.
Blandín de Cornualla és una narració en vers, escrita en provençal per un autor desconegut, probablement el tercer quart del segle XIV, i conservada en un sol manuscrit. És un conte de cavallers que explica la història de dos amics, Blandín de Cornualla i Guiot Ardit de Miramar, que surten a la recerca d’aventures. Del Blandín de Cornualla, en tenim un únic exemplar, probablement escrit al tercer quart del segle XIV, que es troba a la biblioteca Nacional Universitària de Torí (Itàlia)
[rating:1]
Es pot veure a: Teatre Guasch
Text: Anònim
Intèrprets: Josuè Guasch
Envía una resposta