Hi ha grups que amb cada nou disc renoven el seu planter de fans i es dóna el fenómen de que els assistents als seus concerts cada vegada són més joves, mentre que els que són dalt de l’escenari han acumulat més anys i experiència.

Això els ha passat, almenys aquí, als My Chemical Romance, la banda que van formar al 2001 els germans Gerard i Mikey Way amb els guitarres Frank Iero i Ray Toro. Una dècada després, amb quatre discs al mercat i voltant o passant de la trentena, ells van deixant enrera l’etiqueta de “emo” que manifesten que no els agrada i les lletres apocalíptiques. Però a l’hora de disparar els seus temes sobre les angoixes de la vida i els mals de la societat les seves notes arriben a uns joves a la majoria dels quals els doblen l’edat.

Al Sant Jordi Club hi havia sobretot dos grups entre el públic, preadolescents i els pares que els acompanyaven a viure el directe del seu grup preferit. Les funcions dels segons anaven des de fer de reporters gràfics perque els joves d’emportessin un record grabat a casa, aixecar els seus fills, esboçar un somriure al veure la histèria que despertava cada gest d’aquest peculiar cantant de pèl vermell entre les joves i resar perquè els crits i les guitarres no s’allarguessin més del suportable per unes oides que debien estar pensant si a la seva època els concerts eren d’una altra manera.

Però als altres, als més joves els corresponia simplement passar-ho bé, saltar, cantar i ballar. I això ho han pogut fer i ben a gust gràcies al bon directe que han ofert els My Chemical Romance.

Un directe, però, que ha tingut la forma d’una ràfega sense treva, un espectacle amb imparable pilot automàtic que ha arrencat a ritme de ‘Na Na Na‘ i ja no ha parat un segon fins hora i mitja més tard quan s’encenien els llums de la sala. El Sant Jordi Club ha viscut així una altra de les seves festes rock per mitjanes audiències que li són habituals i de nou ha ofert el bo i dolent que la caracteritza.  D’una banda aquest aire una mica fred i impersonal que l’allunya de recintes amb més caliu, però de l’altre una excel.lent acústica i un espai molt còmode on deixar-se anar al ritme de les guitarres.

I tal com la sala, ha estat l’espectacle, faltat d’interactuacions amb el públic o notes especials, marcant un punt i seguit en una llarguísima gira, però efectiu i amb un so excel.lent que ha propinat al públic les dosis de música que ansiava escoltar. Aquestes han anat alternant temes dels discs ‘Three Cheers for Sweet Revenge‘, ‘The Black Parade‘ i el més recent ‘Danger Days‘. Fins i tot al final han rememorat els inicis amb ‘Vampires will never hurt you‘, del seu primer àlbum ‘I Brought You My Bullets, You Brought Me Your Love‘. En tots els casos, els de la pista han demostrat que si bé molts d’ells encara no tenien un MP3 quan la banda va publicar les primeres cançons, ells se les sabien i les sentien totes de principi a final.

Igual d’incansables que Gerard Way, han saltat i aixecat braços, mentre les goles cridaven des de la contundent ‘Thank you for the venom‘, a la festa que és ‘Planetary (Go!)‘, l’himne en què s’ha convertit ‘Sing‘, la divertida i glam ‘Vampire money‘, la dinàmica ‘House of wolves‘ o la carta que és ‘Mama‘ en què s’adverteix a la mare (incloses les presents) que tots anirem a l’infern.

Per un segon tram encara quedaven les emotives interpretacions de ‘Summertime‘ i ‘I’m not okay (I promise)‘, la multi-rítmica insigna de l’anterior disc ‘Welcome to the black parade‘, ‘Teenagers‘, ‘Helena‘ o ‘Cancer‘.

My Chemical Romance a Barcelona

El solitari bis a base de ‘Bulletproof heart‘ ha posat el punt final a un espectacle solvent del que alguns han sortit afirmant haver viscut la millor nit de les seves curtes vides, altres trobant a faltar més complicitat per part del grup i els pares que, mirant-se còmplicement, posaven cara de tranquilitat després de veure que tot i les lletres que clamen a mort, pecat i infern, la música de My Chemical Romance no estava pas malament ni apuntava perill de danyar els seus fills.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Setlist
(Intro) Look Alive, Sunshine
1. Na Na Na (Na Na Na Na Na Na Na Na Na)
2. Thank You For The Venom
3. Planetary (GO!)
4. Hang 'Em High
5. SING
6. Vampire Money
7. Mama
8. The Only Hope For Me Is You
9. House Of Wolves
10. Summertime
11. I'm Not Okay (I Promise)
12. Famous Last Words
13. DESTROYA
14. Welcome To The Black Parade
15. Teenagers
16. Helena
17. Cancer
18. Vampires Will Never Hurt You

Bisos:
19. Bulletproof heart

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR