Amb Nickelodeon com a marca de projecte i un director, Gore Verbinski, canviant el clima torpical de “Piratas del Caribe” per un de molt més àrid, ens arriba “Rango”, un film d’animació protagonitzat per un camaleó domèstic que per accident acaba en un poblet anomenat Dirt, en ple desert i amb un greu problema d’escassetat d’aigua. Com qui no vol la cosa, el fanfarró rèptil passarà de foraster a xèrif ràpidament, i és que els habitants de Dirt veuen en ell l’heroi que els pot salvar de la sequera.
Un western amb totes les de la lleï que sorprèn ja en els primers minuts de metratge pel gran realisme aconseguit en l’animació, no només en la creació dels paisatges, àrids i calorosos, sinó també en les textures utilitzades en uns personatges d’allò més estranys. Un dels grans encerts en aquest sentit és l’esplèndida utilització de la llum durant tot el film, tan ben treballada com ben aconseguits són els seus enquadraments.
Però més enllà de l’aparença física i (anti)estètica dels personatges, aquests sorprenen sobretot per la seva construcció com a tals. La part més substancial en el guió de “Rango” deu molt la bíblia dels personatges, explotada sobretot en el primer terç del film, en el que una variada fauna tan lletja com a fascinant es dona a conèixer en un trepidant festival de gags molt i molt divertit. No falta l’escena en la que Rango, com Michael J.Fox a “Regreso al futuro III”, entra en el bar del poble per primera vegada, una de les més divertides del film.
Rialles i més rialles que per altra banda decreixen exponencialment a mesura que el metratge avança, i és que una vegada ens donen a conèixer els personatges, el film se centra en una història massa previsible, en la que l’acció es succeeix sense gaires sorpreses i l’ingeni es dona només de tant en tant. Malgrat tot, l’experiència de conèixer a Rango, amb Johnny Depp rere el personatge, resultat del tot gratificant.
Envía una resposta