Mañana cuando la guerra empiece
2.5Valoració

John Marsden és un reputat escriptor a Australia, que en dos dècades ha escrit més de trenta llibres, que han estat traduits a 14 idiomes i li han reportat tots els premis de literatura juvenil més importants dins i fora del seu país. “Mañana, cuando la guerra empiece” és el primer de la seva popular saga “Tomorrow” formada per ara per set llibres, que el productor Michael Boughen i el director Stuart Beattie han decidit portar a la gran pantalla.

I jo francament els ho “agraeixo”, perquè feia temps que no reia ni sentia riure tant en una sala de cine, encara que el film no tingui vocació de comèdia.

Mañana, cuando la guerra empiece”, explica la historia de set amics que decideixen passar un cap de semana acampant en un recòndit racó d’Australia. Durant la nit senten un munt d’avions que sobrevolen la zona, però no li donen massa importancia. Però quan tornen a les seves cases, se les troben buides i als seus familiars desapareguts. Mentre ells eren fora, una força militar hostil ha envaït Austràlia i ara al grup de joves els tocarà sobreviure, prendre decisions difícils i enfrontar-se a un enemic poderós.

Sobre aquest argument, que no dubto que té el seu interés i que pot haver donat lloc a una saga literaria emocionant, es basa una pel.lícula que és una autèntica muntanya rusa de despropòsits. Sobretot quan deixa de banda un dels punts bàsics de la novel.la com és l’exploració de les pors i les inseguretats d’uns joves que han de fer front a un fet molt gran que els supera, i es dedica a intentar muntar un pur espectacle amb uns quants efectes especials i certes dosis d’acció forçada.

Mañana cuando la guerra empiece

Unes ocurrències que ja envejaria el mateix McGiver, situacions a cada qual més absurda, diàlegs que naveguen entre el bàsic i l’estupidesa, unes interpretacions nefastes de personatges estereotipats i constants incongruències, no contribueixen a que l’espectador es pugui creure absolutament res del què està veient a la pantalla. I discusions sobre si cal portar un osset de peluix en un ajustat kit de supervivencia o fluixos discursos de la líder del grup intentant vendre maduresa i patiment sense que se li esborri mai el rímel dels ulls, tampoc contribueixen a que un simpatitzi amb aquest grupet d’adolescents que s’han d’enfrontar a un drama que podría haver donat molt més de sí.

Això sí, si des del primer moment us agafeu la pel.lícula amb sentit de l’humor i us disposeu a deixar-vos astorar per la següent bajanada que faran o diran els seus protagonistes, almenys riure, riureu una bona estona.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies