Bienvenidos al sur
6Valoració

Fa un parell d’anys arribava als cinemes “Bienvenidos al norte”, una comèdia que centrava els seus riures en els perjudicis dels habitants del Sud de França respecte als seus compatriotes del Nord. Curiosament el fenomen local es va distribuir fora de França amb força èxit de taquilla. Ara ens traslladem de França a Itàlia i fem un viatge en sentit invers, de Nord a Sud, però en conjunt tot és ben bé el mateix.

Alberto Colombo (Claudio Bisio), director d’una oficina de correus, somia en un trasllat a la ciutat de Milà, top ten dels llocs on et poden traslladar segons sembla. La seva dona encara ho desitja més. Davant el pànic de decebre-la Alberto decidirà fer-se passar per minusvàlid per a accedir amb avantatges al lloc però l’enganxaran en ple engany. Com a càstig serà destinat a l’altra punta del país, a una petita localitat prop de Nàpols, al Sud. Colombo empren el seu viatge cap el sud com un soldat a qui envien a una zona en conflicte i altament perillosa.

Dos anys després de la bona rebuda que va tenir “Bienvenidos al Norte”, dirigida i protagonitzada per Dany Boon, la mateixa aventura es trasllada a Itàlia per mirar de fer-nos riure amb les diferencies culturals i perjudicis existents entre el Nord i el Sud d’Itàlia. El curiós d’aquest film no és que utilitzi temes tant locals, tant propis d’una certa cultura per fer riure d’altres, sinó que fos un èxit superant la dificultat del doblatge per exemple o l’adaptació al propi idioma de singularitats pròpies d’accents i parlars d’altres països.

Bienvenidos al sur

El cas de “Bienvenidos al sur” encara és més curiós. No és només perquè repeteixi la universalització d’un fet local, sinó que repeteix l’argument, les escenes i les històries pràcticament com una còpia. No és una història diferent amb un rerefons comú, és un remake dirigit per Luca Minero i amb guió de Massimo Gaudioso, que repeteix l’original prácticamente escena a escena. Una història traspassada de França a Itàlia amb el que si vas veure la predecessora s’elimina qualsevol espurna d’originalitat o sorpresa. Amb això no dic que sigui un film dolent simplement és que si has vist la versió francesa per nassos t’acaba tot sonant com a vist, perquè realment ja ho has vist, però amb un altre accent. Malgrat tot el film arriba precedit per un gran èxit en el seu país on l’han vist més de 5 milions d’espectadors i ara busca conquerir Europa.

Les diferències es basen doncs bàsicament en la localització i el caràcter propi dels que hi viuen. El sud italià ofereix molta més llum, uns paisatges esplèndids, un sabor mediterrani càlid que no podia oferir el nord de França i sense dubte, és un bon reclam turístic perquè el poble on destinen al nostre director de correu sembla idíl·lic per passar uns dies de vacances.

Bienvenidos al sur

El cert és que la recomanació està clara, si et va agradar “Bienvenidos al norte”, és una bona opció visitar també el sud italià d’aquesta “nova” versió. No costarà que, al menys, us arrenqui un somriure perquè “Bienvenidos al sur” és un film agradable, d’aquells de “bon rotllet” i sense complicacions extres. Els “peròs” també estan clars. Si busques alguna cosa més, diferent i no una repetició deslocalitzada de França a Itàlia, amb el Nord ja tens suficient.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies