Secuestrados
8Valoració

Imagina que estàs a casa teva. El teu lloc sagrat. El lloc on, en teoria, t’hauries de sentir més segur. I de sobte, uns desconeguts irrompen per la força, de la manera més violenta possible i sense pietat. Com reaccionaries? Aquesta pregunta la mira de respondre Miguel Ángel Vivas en el seu film “Secuestrados”.

Jaime, Marta i la seva filla Isabel, una família benestant, s’acaben de mudar a la una casa nova en una urbanització dels afores. Arribada la nit, una banda de l’Est irromp violentament en el seu habitatge. Objectiu: aconseguir el màxim de diners possibles al llarg de la nit.

Vivas posa en pantalla una por personal, i que, probablement, compartim la majoria de nosaltres si ens posem a pensar, el fet que uns desconeguts violin la privacitat de la nostra llar. I ho fa sense concessions, sense anàlisis psicològics, sense pietat i segrestant a l’espectador a la seva butaca perquè visqui el segrest d’aquesta família com si en formés part.

Secuestrados” no aborda una temàtica nova. És fàcil trobar referents com “Els estranys” o “Funny games”. El que genera un fet diferencial i la converteix en un producte de qualitat a tenir en compte és, per una banda les magnífiques interpretacions sobretot dels actors que interpreten la família segrestada –i en especial Manuela Vellés, impressionant minut a minut – i la manera com el director ha dut la història tècnicament a la pantalla.

Aquest explicar els fets a través de 12 plans seqüència d’un 10 minuts on l’acció no s’atura, on no hi ha tall, on no es para ni retoca i es retalla fa que durant cada un d’aquests plans l’espectador no pugui fugir d’allò que està veient, que quedi atrapat a la butaca quasi sense respirar. D’aquesta manera fa viure a l’espectador tot allò i l’apropa a uns fets que sabem que poden haver estat reals, que pot haver passat a algú en alguna banda. “Secuestrados” sacseja, violenta i fa remoure inquiet a l’espectador.

Secuestrados” és un film de terror. Però no un terror sobrenatural, irreal, que saps que és de pel·lícula. És un terror que sabem que arriba de la realitat i això encara el fa més inquietant. I Vivas no té pietat de l’espectador. No busca deixar-lo content, solucionar-ho d’una manera plàcida…serà implacable. Si aneu a veure-la només us quedarà deixar anar l’aire un cop hagi acabat tot i pregar perquè no haver de viure mai una experiència semblant.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies