Conan y Bêlit – La Finestra Digital

Conan y Bêlit

2011-02-21

9.5Valoració

Espases, bruixeria i amor

Planeta DeAgostini recupera una de les obres mestres del comic-book nord-americà de la dècada dels setanta, en una cuidada edició de luxe en fastuós blanc i negre que supera les 800 pàgines: La saga de Conan – el famós guerrer de l’era Hyboria- i Bêlit – l’única dona que va aconseguir que aquest cimmeri de terra ferma s’aventurés als inestables corrents del mar i de l’amor-.

L’any 1978, els fans del comic-book “Conan, the Barbarian” van haver de quedar-se estupefactes en arribar a l’última pàgina de la història anomenada “La reina de la Costa Negra”, una adaptació lliure d’un relat pulp publicat als anys trenta . En ella, es mostrava una escena espectacularment tòrrida, la dansa d’aparellament de Bêlit, una pirata que exigia ser tractada com una deessa pels seus subordinats, i que en cinc vinyetes d’alt voltatge sexual va aconseguir fondre a l’imperturbable i misogin Conan, el cimmeri i –com no- a tots els seus lectors (si no em creuen, comprovin-ho vostès mateixos a la pàgina 45 d’aquest imprescindible recopilatori).

Aquell relat va marcar una fita històrica, donant lloc a l’etapa més fascinant de l’adaptació al còmic de l’immortal personatge literari creat per l’escriptor Robert E. Howard, un texà massa sensible i amb tendències depressives, devot de la literatura pulp i de la boxa, que va mantenir correspondència amb Lovecraft i va viure amargat per permanents problemes econòmics fins que va acabar suïcidant-se amb una pistola prestada (si volen comprovar la importància de la seva figura, no es perdin la web REHupa, una associació dedicada a l’estudi de la seva obra) . Durant dos anys, els lectors de la Marvel van tenir l’oportunitat de devorar aquest autèntic clàssic d’aventures, entre els seguidors de les quals es troba, fins i tot, Barack Obama.

Aquesta obra, concebuda com una autèntica saga de continuïtat serial, va ser obra de dos creadors en el seu millor moment: el guionista Roy Thomas –un fan ascendit a guionista pel perspicaç Stan Lee, sempre atent a l’efervescent univers fandom – i el dibuixant John Buscema, un creador indiscutible i un treballador incansable, autor de milers de pagines que destil·len l’essència del classicisme del millor còmic de superherois. Thomas va abandonar el seu segur lloc de professor d’Història per bolcar-se en la seva autèntica passió: els relats d’aventures basats en la literatura popular, als quals va dotar de complexitat cinematográfica i literària. Entre els seus highlights destaquen sagues de superherois com “La guerra Kree- Skrull”, però, sens dubte, la seva obra més personal va ser la seva decidida aposta per adaptar els relats de Conan que Howard va publicar en la mítica revista pulp “Weird Tales” quaranta anys enrere.

Després de l’esplèndida etapa al costat de l’elegant dibuixant britànic Barry Windsor-Smith –que va concebre un Conan més apol·lini i estilitzat que el que estem acostumats a veure-, Thomas va formar un sòlid equip amb Buscema al llarg de 200 números, un dibuixant que dominava a la perfecció l’anatomia – no era casualitat que estimés per sobre de tot l’art del Renaixement – i que va omplir les pàgines de Conan d’homes plens de muscles i tendons en tensió i dones fortes i atractives, figures dramàtiques i vigoroses que van definir els fonaments estètics dels relats de “espases i bruixeria”. A tots dos s’hi va afegir un entintador de luxe, l’imprescindible Ernie Chan, encarregat de realçar la bellesa de les il·lustracions de Buscema.

“Conan y Bêlit” va significar el moment àlgid de la carrera de tots dos creadors, un còmic que es llegeix com una fascinant novel·la, torbadora i torrencial, repleta d’acció i sensualitat, que comença com una fascinant història de pirates i acaba com un melodrama crepuscular, mostrant –diria que, per primera vegada – a un Conan amb llàgrimes als ulls, devastat per la pèrdua del seu gran amor. Una obra mestra de la literatura popular que –facin-me cas- no s’haurien de perdre.