Es tanca una edició de la Berlinale marcada per la retallada en el nombre de pel·lícules projectades en Secció Oficial que aspiraven a ser premiades (només 16 quan acostumen a ser un mínim de 18) i per la poca presencia d’estrelles de caire internacional que han passejat per la catifa vermella. A més a més, sembla que els veterans están d’enhorabona i els debutants encara els queda molt camí per recorrer, magrat el jurat els reconeix les seves bones intencions.
I és que el Palmarès anunciat per Isabella Rossellini, en una cerimònia de clausura que ha tornat un record per l’absent Jafar Panahi, no ha esdevingut cap sorpresa. Des del moment en què es va projectar “Jodaeiye Nader az Simin” (Nader and Simin. A Separation) es va situar com a perfecta candidata l’Òs d’Or a la millor pel·lícula de la Berlinale 2011. Cap discussió i plena conformitat quan coincideixen el parer de la crítica internacional com el del públic. Dirigida per Asghar Farhadi, el film barreja les complicades conseqüències d’una separació i alhora plasma la vida quotidiana a l’Iran. La pel·lícula alhora ha aglutinat els guardons de plata a les millors interpretacions pels seus actors protagonistes.
Les actrius de “Nader and Simin, a separation”
El Premi Especial del Jurat ha estat per “A Torinoi Lo” (The Turin Horse), de l’hongarès Béla Tarr, una pel·lícula que tot i estar qualificada de tediosa en alguns moments, la crítica la va valorar com a possible segona opció a ser la gran triomfadora del Festival. No és el primer premi, ja que divendres precisament la crítica internacional ja li va atorgar el seu guardó.
El torn dels debutants ha arribat amb “El Premio”, pel·lícula dirigida per Paula Markovitch i que destil·la poética en la seva posada en escena. El jurat l’ha considerat justa mereixedora de l’Òs de Plata a la millor aportació artística, ex aequo tant pel treball del seu càmera Wojciech Staron i de la seva dissenyadora Bárbara Enriquez.
Potser més discutit ha estat l’Òs de Plata al millor director per Ulrich Köhler per “Schlafkrankheit” (Sleeping Sickness). La pel·lícula va provocar les protestes de la premsa pels seus talls injustificats i perquè un cop vista, tot i que és capaç de denunciar aspectes desconeguts de la cooperació internacional als països del tercer món, no encerta ni en la forma ni en la coherència dels personatges.
I en aquest generós repartiment, també hi va haver menció per l’aportació alemanya al certamen. “Wer wenn nicht wir” (If not us who), dirigida per Andres Veiel i centrada en una jove que s’integra a la sanguinària banda terrorista del RAF es va endur el premi Alfred Bauer, creat en memòria del fundador del Festival.
¿I qui li anava a dir a Iciar Bollain que rebria el Premi del Públic a la secció Panorama –la més important després de la Secció Oficial-? Doncs sí, el públic ha decidit deixar en segona posició a “Medianeras”, de Gustavo Taretto –protagonitzada per Pilar López de Ayala- i reconèixer les bondats de “También la lluvia”.
Se sol dir que els premis no cauen a gust de tothom, però en aquest cas la comformitat ha estat la nota dominant.
- Berlinale 2011: novena jornada
- Berlinale 2011: Palmarès
Envía una resposta