1 de 2 a l'especial Novel·la negra nòrdica

Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia i els seus territoris associats (en particular les illes Fèroe, Groenlàndia i Åland) conformen el que coneixem com els països nòrdics. Aquesta zona de l’Europa del Nord integrada per aquests estats independents des d’on, ens ha proveït en els darrers anys, d’una gran varietat de novel·la negra.

Des del punt de vista mediterrani, els països nòrdics són aquelles terres fredes, glaçades, blanques per la neu que estan allà dalt, al nord d’Europa. Terres poblades per gent neta, polida i endreçada, que semblen gaudir d’una bonança econòmica que aquí no tenim i amb una imatge de fred, però també de cívics i pacífics. Res més allunyat de la realitat. Els països nòrdics tenen les majors taxes de delictes per mil habitants de tota la Unió Europea. El 20% de les dones reconeix haver viscut algun episodi de violència domèstica, causada més per la tendència a l’alcohol que per discriminació sexual i l’assetjament escolar causa estralls -18% a Noruega i Suècia, segons diferents estudis-.

La nova onada de novel·la negra nòrdica no només ens apropa al crim, ens apropa a un societat desconeguda de la que tenim una imatge perfecte. El crim és només una excusa per mostrar-nos el rerefons d’aquesta societat que està lluny de ser tant perfecte com ens pensem.

Maj Sjöwall i Per Wahlöö, els pares de l’actual novel·la negra

La novel·la negra nòrdica sorgeix a Suècia en els anys 60, en ple apogeu de la socialdemocràcia escandinava i amb la “guerra freda” com teló de fons.

Segurament no us sonen però el matrimoni Söwall i Wahlöö són considerats com els pares de l’actual novel·la negra nòrdica que ens envaeix. Seva és la paternitat/maternitat no només de la novel·la negra nòrdica, sinó també de la novel·la negra europea. Aquest matrimoni va crear el gènere. Són culpables de les expectatives del lector actual de com ha de ser una novel·la policíaca. Ells van ser els creadors d’aquest punt de partida a partir del qual tot escriptor comença la comunicació amb el seu lector. Amb ells la novel·la policíaca es va erigir en el que avui és: la més precisa dissecció de la societat contemporània. Maj Sjöwall i Per Wahlöö escriuen sense fugir de la realitat, sense concessions a l’espectacle. Fugint de la morbositat, ajustant el ritme de la novel·la al de la investigació policial, amb aturades i esperes desesperants mentre l’atzar influeix en que s’avanci amb més o menys encert. Com proclama el seu inspector Martin Beck, amb mètode i detall, encara que sempre quedi una petita escletxa per la intuïció.

Maj Sjöwall (1935) i Per Wahlöö (1926-1975) eren periodistes i comunistes confessos que es van conèixer en 1961. “Roseanna” va ser la novel·la d’arrencada del seu projecte comú basat en deu novel·les, de trenta capítols cadascuna, una a l’any i protagonitzades per Martin Beck.

El seu projecte? Doncs immortalitzar les anades i vingudes de la societat sueca durant una dècada, 1965-1975. El punt final va arribar amb la publicació de “Los terroristas“, coincidint amb la mort de Wahlöö en 1975. Sjöwall és avui una reconeguda traductora. No ha tornat a escriure des que va signar al costat de l’alemany Tomas  Ross “La mujer que se creía Greta Garbo” (1990).

Martin Beck, el seu protagonista, porta més de 20 anys a la polícia. Es descriu a si mateix com un individu alt, d’aparença sinistra, rostre demacrat, front ample, mandíbula poderosa i ulls tristos, d’un color blau grisenc. Fuma, beu i no menja massa saludablement, potser per això no acostuma a trobar-se massa bé. Casat i amb dos fills, la seva feina sempre passa per davant de la seva família amb el que no facilita la unió familiar. Policía metòdic alguns cops treballa sol i d’altres amb ajuda.

Les deu novel·les que van signar els pares del gènere negre europeu estan sent reeditades per RBA.

Henning Mankell, el primer en creuar fronteres

Henning Mankell serà el primer nom que travessarà fronteres nòrdiques per fer-se famós a Europa al voltant dels 90. Mankell és responsable de la sèrie de novel·les protagonitzades per l’inspector Kurt Wallander, polícia però humà per sobre de tot. Un personatge que s’ha convertit en una institució del món del best seller i en protagonista de diverses pel·lícules i sèries de televisió.

En el pròleg de ‘Roseanna’ de l’edició que RBA va publicar al març de l’any passat, Henning Mankell reconeix la seva devoció per la literatura de Söwall i Wahlöö i el deute que el seu comissari Wallander tenia amb Martin Beck. El suec, en diverses entrevistes, reconeix que mai s’ha vist com un escriptor de novel·les policíaques sinó que utilitza el mirall del crim per a examinar a la societat. Unes novel·les, les seves, amb assassins en sèrie perquè considera que «ha disminuït el respecte cap als drets humans més elementals». Encara que la primera novel·la de Wallander a arribar a Espanya va ser “La cinquena dona“, la primera en la qual va aparèixer el personatge va ser “Assassins sense rostre” en 1991. Durant onze novel·les ha creat un personatge entranyable i malenconiós, al que no li falten atacs de ràbia i un pessimisme característic que es va a agreujant a mesura avança novel·la a novel·la. Després de ‘L’home inquiet‘, sembla que aquest policia de Ystad, localitat del sud de Suècia, apassionat de la naturalesa i l’òpera, deixa de ser protagonista de llibres, l’enyorarem. Als seus seguidors només ens queda l’esperança que la seva filla, inicialment força díscola i problemàtica i ara també policia, prengui el relleu del seu pare dignament.

Stieg Larsson, el gran boom dels nòrdics

Amb ell, va arribar l’escàndol. El 5 de juny de 2008 es publica un llibre gruixut com una mala cosa, 672 pàgines, i un títol llarg “ Els homes que no estimaven les dones”. L’escriptor era Stieg Larsson, un home que havia mort d’un infart de cor abans de veure publicades les seves novel·les….en plural, perquè ens arribava una trilogia (que hagués estat quatrilogia sino hagués estat per la seva mort). Un cop passar l’estiu qui no havia llegir Larsson, estava complement fora d”ona. Més tard arribaria “La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina” i finalment “La reina en el palau dels corrents d’aire“.

La gran culpable de l’éxit d’aquestes novel·les que no té a un polícia com a protagonista és el seu personatge femení Lisbeth Salander. Per sobre de Mikael Blomkvist, periodista d’investigació,  la gran creació de Larsson és aquesta noia esprimatxada, rebel, hacker i amb males puces. Diuen que el personatge va sorgir quan va pensar com seria una Pippi Calzaslargas adulta i en la societat actual.

Les aventures de la rebel i fosca Lisbeth Salander i el periodista d’investigació Mikael Blomkvist posseeixen un interès que va més enllà de les seves enormes vendes. Larsson aconsegueix amb la seva saga un encertat fresc de les realitats socials del nou segle, especialment sobre el poder de les grans corporacions i la progressiva insensibilització de la moral occidental. Stieg Larsson com Maj Sjöwall i Per Wahlöö, també va estar molt implicat en política. Va militar en la trotkista Lliga Comunista de treballadors i va estar profundament compromès en la lluita contra el racisme i la ultradreta. Larsson va estar amenaçat de mort.

Stieg Larsson va obrir la porta d’entrada de la novel·la negra arribada del fred. I ara, oberta de bat a bat,  no hi ha qui els aturi. Els amants del gènere poden estar contents.

En aquest especialSegüent >>

3 Respostes

  1. Belinda

    Jo hi estic totalment enganxada, des que vaig descobrir el gènere arran de la novela “La Veu” de l’islandès Arnaldur Indridason! .. M’encanta! .. Ara m’estic llegint ja la segona novel·la de la sueca Camilla Läckberg. Tota una troballa! .. Enhorabona per l’article!

    Respon
    • LaFinestraDigital

      Gràcies pel comentari Belinda. En els propers dies publicarem una petita (perquè són un munt) guia d’autors nòrdics que anirà molt bé als fans del gènere.

      Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies