Sin retorno
6Valoració

Miguel Cohan ens porta l’òpera prima amb la que va conquerir l’última Seminci, “Sin retorno”. Un film amb un bon plantejament de la història, de direcció correcta i austera, que peca de fredor i de falta de ritme fins arribar a un final que no saps massa bé com prendre’l.

Un accident de cotxe és el detonant que canviarà la vida de tres famílies. Dos cotxes que circulen de nit per acabar topant amb sort diversa amb un mateix ciclista. El primer vehicle li destrossarà la bicicleta, el segon matarà a l’home i fugirà sense donar la cara del seu crim. Les vides de Matías (Martín Slipak), Federico (Leonardo Sbaraglia) i Pablo (Agustín Vázquez) canviaran a partir d’aquest moment i les decisions d’uns afectaran de manera inexorable en la vida dels altres.

Sin retorno” és l’òpera prima de Miguel Cohan. Film molt ben rebut en l’última Seminci, on va aconseguir l’Espiga d’Or ─compartida amb “Copia certificada”─, el Premi al Millor Nou Realitzador i el Fipresci de la Crítica Internacional. Un debut que deambula entre el drama i el thriller oscil·lant entre un i altre.

Sin retorno” és una pel·lícula amb un guió ben ajustat, que explica el que ha d’explicar evitant-nos la palla com el judici o fugint d’endinsar-se en la crueltat del sistema carcerari. “Sin retorno” parla de la culpa, de la consciència, del perdó, de la venjança però, sobretot, parla de la mentida, de com pot complicar i espatllar tot allò que toca el no voler acceptar la veritat dels propis actes. La direcció correspon amb el guió. Una direcció que sembla busca que hagi els elements justos i no més. Correcció i austeritat, acompanyada d’unes bones interpretacions, Leonardo Sbaraglia, Martín Slipak i el sempre eficaç Federico Luppi. Amb tot el film resulta en excés fred, potser per culpa d’aquest estalvi d’elements que comentàvem i acaba pecant d’una falta de ritme que s’acusa més mentre ens apropem al desenllaç, un final d’aquells que un no sap molt bé com prendre-se’l. Una pressa de pèl? Una genialitat?

Sin retorno” tracta d’un tema d’actualitat a l’Argentina, els atropellaments i el negoci i corrupció que hi ha al voltant seu – “Carancho”, protagonitzada per Ricardo Darín tracta també d’aquest tema des d’una vessant diferent-. Amb un punt de partida interessant i un guió ben desenvolupat i net de temes superflus, la direcció no acaba d’estar en consonància amb el que podria haver estat. Amb tot no oblidem que estem davant d’una òpera prima, d’un director novell i caldrà seguir-li els passos.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies