En les últimes jornades, encaminats cap al final de la Berlinale (que està resultant, en general, una mica grisa) no destaquen gaires pel·lícules com a fermes candidates a l’Ós d’or. Avui destaca “Mein bester freind”, de producción alemanya, però fora de competició, que torna a tractar el tema del nazisme. Un tema recurrent a la Berlinale, un festival que no amaga la historia del seu país.

La jornada s’inicia amb “Bizim büyük çaresizligmiz” (Our grand despair), una pel·lícula turca dirigida per Seyfi Teoman. El film explica la historia de Ender i Cetin, dos amics d’infantesa, que es retroben a Ankara i decideixen compartir pis. En un moment donat, Fikret, el millor amic d’ambdós, els demana d’acollir la seva germana Nihal al pis dels dos homes. Ella està passant una mala època des de la mort dels pares en un accident de cotxe. No obstant, poc a poc s’anirà obrint i establiran una relació d’amistat a tres bandes, i passarà el que és inevitable: Ender i Cetin, s’enamoraran de la noia alhora, sense saber-ho l’un i l’altre. Una pel·lícula el director de la qual va debutar amb el film Tatil Kitabi a la Berlinale del 2008, en la secció Forum.  Una pel·lícula que no ha despertat gaire interès en la premsa, just per la poca solidesa en la construcció de les relacions entre els personatges, que era la base del film.

Our grand despair

La sorpresa del dia ha estat “Mein bester freind” (My best enemy), fora de competició. Un film de coproducció alemanya i francesa que tracta el conflicte nazi/jueu. En clau de comèdia intel·ligent, la pel·lícula tracta sobre dos amics d’infantesa que han recorregut posteriorment camins diferents. Victor Kaufmann (Moritz Bleibtreu), és fill d’un jueu i està reclòs en un camp de concentració, mentre que Rudi Smekal (Georg Friedrich) és capità de la SS a Alemanya l’any 1943. La vida d’ambdós es tornarà a creuar quan , Rudi requereixi l’ajut de Victor per a una missió especial. Una pintura de Miquel Àngel ha de ser portada a Mussolini, i havia estat antigament propietat de la família de Victor. Nombrosos obstacles en la missió, farà que es retrobin emocions perdudes entre els amics, i tot i que resulta una comèdia agradable, l’argument no fa creïble ni justifica del tot la força del retrobament.

My best enemy

I finalment, tensió en el passi per a premsa de “Un mundo misterioso” de Rodrigo Moreno. El director exposa en el seu nou film la història d’una parella en plena crisi i la deambulació del protagonista, que intenta recuperar la seva dona. El director no acaba de centrar bé l’atenció en els protagonistes  (on és el conflicte) i dóna més importància als objectes que els envolten, perdent d’aquesta manera la força del film. Poca premsa va acabar el passi complert, i els qui ho van fer, van xiular la pel·lícula que no ha tingut una bona acollida en el festival. Una entrebancada per a Rodrigo Moreno, que va impressionar amb el seu film “Custodio” presentat en la competició de la Berlinale el 2009.

Un mundo misterioso

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies